OPINIÓ

Por del canvi

Perplexitat, potser és la paraula que més defineix la reacció de la gent davant els resultats electorals de diumenge passat. Totes les enquestes havien vaticinat que el PP, el PSOE i Ciudadanos retrocedien davant l’augment espectacular d’Unidos Podemos, que superava, fins i tot, el Partit Popular en intenció directa de vot. Fins al darrer moment, les enquestes auguraven un 'sorpaso' espectacular de Podemos al PSOE, que es frustrà en arribar els primers resultats oficials. Llavors, com s’explica aquesta solemne errada de totes les enquestes? Algú va dir que els enquestats varen respondre, a peu d’urna, allò que haurien volgut votar, però que, a darrera hora, canviaren el seu vot per un de més conservador.

Explicacions se’n trobaran mil: la influència del 'Brexit', aprofitat oportunament per Rajoy; el vot útil al PP, que recupera bona part del vot de Ciudadanos del passat desembre, i l’abstenció de l’esquerra, que fa perdre cinc diputats al PSOE i que evita la suma dels vots de Podemos i d’Esquerra Unida i, en el cas de Balears, de MÉS. Així i tot, he trobat a faltar una explicació: la influència dels mitjans de comunicació espanyols, especialment de la televisió pública i de la majoria de televisions privades. Hem de pensar que la gran majoria de ciutadans espanyols, i també de Balears i de Catalunya, s’informen a través d’aquests mitjans, en què la manipulació és descarada. Com a exemple, la infàmia de la conspiració entre el ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, revelada per unes gravacions que demostren la baixesa moral dels dos individus, va ser transformada en un cas de gravacions il·legals d’unes converses entre dos alts càrrecs que pretenien combatre la corrupció a Catalunya. Així, el ministre fou presentat com una víctima a la qual, inexplicablement, se li demanava la dimissió per perseguir la corrupció. Naturalment, era un relat inversemblant, però la gent de dretes es conforma amb ben poc per tal de continuar votant el PP, per molt corrupte que sigui.

Tots aquests factors, segurament, influïren en els mals resultats electorals de la coalició encapçalada per Pablo Iglesias, però d’altres poden ser atribuïbles a la mateixa coalició. La realitat és que, en el darrer moment, bona part dels electors predisposats a votar aquesta candidatura es feren por, i molts dels que la votaren no n’acabaven d’estar segurs. Aquesta és una qüestió clau. És cert que l’estratègia de la resta de partits era desqualificar Podemos i fer por a l’electorat, però el simplisme de les acusacions es podria haver tornat a favor d’Iglesias si aquest no hagués mostrat tantes febleses. Com deia un comentari a la xarxa: “No s’ha de ser de dretes per tenir por d’un govern d’Iglesias”. La realitat és que Podemos ha suposat una vàlvula d’escapament per canalitzar la indignació de bona part de la societat. Però la pregunta és: està preparat Podemos per governar? I aquí és quan sorgeixen els dubtes, molt més en constatar determinades bandades ideològiques i canvis d’estratègia. La qüestió del referèndum a Catalunya és la més important, però també la definició ideològica de la candidatura. Si després de les eleccions europees Podemos evitava definir-se d’esquerres i proclamava que la lluita era contra 'la casta', “de los de abajo contra los de arriba”, en aquesta campanya Iglesias s’ha definit com a socialdemòcrata, mentre que Garzón ho feia com a comunista.

Tot això pot pesar en una persona indecisa. Així, és possible que les enquestes tan favorables hagin acabat perjudicant Podemos. Una cosa és votar una opció per castigar un sistema corrupte o esperant que pugui ajudar a formar una majoria parlamentària i, potser, participar del Govern, i l’altra és votar una persona sense cap experiència de govern pensant que pot ser president. Tot plegat en un context internacional d’autèntic terratrèmol polític, de caiguda de les borses i d’amenaça sobre el conjunt de la Unió Europea.

Finalment, els vertiginosos èxits electorals de Podemos no han estat ben païts per Iglesias i bona part dels seus representants. Han accedit a les institucions exhibint un punt de supèrbia, de messianisme. En la seva relació amb altres forces polítiques, que fa anys que es rompen la cara contra 'la casta', fins i tot, s’han mostrat un tant prepotents. I això és fatal en política. Per qualque cosa Iglesias té una valoració tan baixa entre els ciutadans. Resumint, Podemos es pot convertir en l’alternativa al sistema polític corromput, però haurà d’aprofitar la seva presència a les institucions per adquirir experiència i demostrar que està preparat per governar.