OPINIÓ

“Yo soy español, español, español!”

El patriotisme espanyol, que mai no heu de confondre amb el nacionalisme –una ideologia perversa que sotmet el poble de Catalunya–, es manifesta de moltes maneres: amb la bandera, les seleccions espanyoles, els toros i un llarg etcètera. Però, sobretot, els patriotes espanyols, que no nacionalistes, reaccionen fervorosament quan proclamen la unitat d’Espanya, la qual, com tothom sap, és la nació més antiga del món, ja documentada a la prehistòria. Especialment, quan des de Catalunya es defensa la independència o el dret a decidir, els patriotes proclamen la sagrada indivisibilitat de la nació espanyola, a la qual no se li pot amputar cap membre. I, davant la polèmica de torn, esclaten tots a l’una: polítics, periodistes, folklòrics, de dretes i d’esquerres, per exemple, condemnant Artur Mas, a qui culpen de la divisió dels catalans, dels enfrontaments familiars durant els sopars de Nadal i dels problemes de convivència que, com tots sabem, pateix la societat catalana, que, segons aquestes veus, viu en un estat de crispació semblant al de l’Ulster.

La darrera a ser lapidada ha estat la pobra Empar Moliner, escriptora i pallassa, com ella mateixa s’ha definit, per haver fet veure que cremava un exemplar de la sagrada Constitució espanyola –ni més ni manco que en un programa de la manipulada i partidista TV3– com a paròdia per defensar que una Constitució que no permet a les institucions catalanes protegir les famílies que pateixen pobresa energètica, només serveix a aquestes famílies per cremar-la i escalfar-se. Hom diria que tal denúncia hauria sacsejat l’opinió pública, ja que era en defensa dels pobres catalans que no tenen mitjans per escalfar-se a l’hivern. Però, vet aquí que, des del presidenciable Sánchez, passant per Ana Rosa Quintana, fins a la caverna més profunda han alçat un clam que ha obligat l’acomplexada direcció de TV3 a esborrar el vídeo del programa, com si mai no hagués existit. Fins i tot, una imparcial cadena de televisió demana quatre anys de presó per a Empar. Però, com diu la Moliner, cap no s’ha esquinçat les vestidures en defensa dels pobres que a l’hivern no tenen electricitat per escalfar-se, als quals el Govern espanyol no ajuda ni deixa que els ajudin. Aquesta Espanya de pandereta sempre trona amb un renou eixordador que amaga els problemes de fons, sigui la pobresa o sigui el clam per la sobirania d’un poble com el català.

Ja se sap que el patriotisme, que no nacionalisme, és el patriotisme. I que la Constitució no es toca. I que la unitat d’Espanya és inviolable. Perquè, a espanyols, no els guanya ningú. Fins que, uep! els toquen la butxaca. Aquí, el patriotisme ja comença a flaquejar. A l’hora de gratar-se la butxaca i pagar impostos, que beneficiarien el conjunt dels espanyols i farien progressar la seva pàtria, tot són excuses de mal pagador. I no parlem de si el seu càrrec els permet posar mà al calaix sense que els vegin, sigui literalment, en forma de targetes 'black', a manera de salaris desorbitats o de jubilacions d’escàndol. Aquí ja no hi ha pàtria que valgui. Són ciutadans del món, especialment de Suïssa, de Panamà o d’altres destinacions exòtiques on amaguen els fruits de la seva rapinya.

El mostrari dels 'papers de Panamà' no pot ser més il·lustratiu: reialesa, ministres, grans empresaris, escriptors antinacionalistes com Vargas Llosa, gent de la faràndula... Tota la fauna espanyola, la més representativa de l’espanyolitat, abraçant la bandera panamenya, coneguda a tot el món com a bandera de conveniència. Els darrers dies, per posar-hi la cirereta, Mario Conde, aquell empresari modèlic, vull dir que servia de model a corporacions municipals del PP, o al manco li organitzaven conferències i pregons de festa, està tancat a la presó. I, anatema, José Maria Aznar, el guia espiritual, aquell qui, amb cara de pomes agres s’ha passat anys donant-nos lliçons de moral, de defensa dels valors i de la unitat de la pàtria. Aznar, inspector d’hisenda abans de dedicar-se a la política, com un Monedero qualsevol, burlava la Hisenda pública tributant les seves rendes particulars a través d’una societat per estalviar-se bona part dels imposts que havia de pagar. Tu també, José Maria! Què se n'ha fet del vostre fervor patriòtic? Aquesta és la vostra manera de defensar Espanya? O és que, en el fons, la voleu així: corrupta, desigual, injusta, inculta...

Ai! pobre Espanya, qui et salvarà dels teus salvadors?