OPINIÓ
Portada 21/05/2015

Els dos grans problemes de Balears

3 min

A dos dies de les eleccions municipals i autonòmiques, vull reflexionar sobre els dos grans problemes econòmics que pateixen les Illes Balears i que, al meu parer, són l'origen de tots els mals que patim: un dèficit de despesa pública mantingut durant dècades i un model econòmic cada vegada més dependent del turisme de masses. Tot plegat ens ha duit a un increment de la pobresa i les desigualtats, atur crònic, salaris i pensions molt per davall de la mitjana espanyola, mal finançament dels serveis públics essencials, desaparició de la indústria tradicional i del comerç urbà, excessiu consum de territori i recursos naturals...

Amb relació al dèficit de despesa pública –Ciudadanos, de manera sorprenent, afirma que les Illes Balears reben un finançament per damunt de la mitjana–, cal advertir que la majoria de partits només accepten que patim un dèficit de finançament autonòmic, però no esmenten que, a més del dèficit de finançament autonòmic, els ciutadans de Balears som els darrers en despesa pública i inversions estatals i en recursos provinents de la Unió Europea. De fet, un estudi de la Fundació Emili Darder revelà que les Illes Balears són la regió que suporta el dèficit fiscal més gran amb la Unió Europea, a la vegada que som una de les que hi aporta més recursos per habitant. Igualment, l'aportació de recursos fiscals de Balears a l'Estat espanyol és la més alta de totes les comunitats autònomes. La coincidència d'aquests tres factors mantinguda durant dècades: darrers en finançament autonòmic, darrers en despesa pública estatal i darrers en fons europeus és una de les principals causes de la caiguda vertiginosa de la renda per càpita a Balears. Si a principis dels anys noranta estàvem situats en el primer lloc del rànquing de riquesa entre totes les comunitats autònomes, avui ja ocupam el setè lloc. I si aquest càlcul tengués en compte el poder de compra real dels ciutadans de Balears, ja ens situam per davall de la mitjana espanyola en renda per habitant. Amb aquestes condicions, tots els programes electorals són paper banyat, impossibles de complir, i molt més quan el Govern de les Illes Balears està endeutat en quasi nou mil milions d’euros. Per tant, si no hi ha una millora substancial del finançament autonòmic i de la despesa estatal i europea a Balears, no podem comptar amb el sector públic com a estimulant de l’activitat econòmica.

El segon problema, el model econòmic de monocultiu turístic, també té uns efectes negatius sobre la renda de la població. Miquel Puig ho ha estudiat i divulgat diverses vegades en aquestes mateixes pàgines. Segons Puig, el turisme de masses és una fàbrica d’aturats, malgrat creï molts de llocs de feina. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè el turisme requereix una mà d’obra poc qualificada que es cobreix, majoritàriament, amb treballadors immigrants, mentre que la població autòctona, cada vegada més formada, no troba feina. Ho demostra la generació de joves amb estudis superiors o universitaris que o bé estan a l’atur o han hagut d’emigrar per trobar una feina que estigués d’acord amb els seus estudis. Per això, l’atur s’ha cronificat i es manté en unes taxes molt altes, encara que s’incrementi anualment el nombre de turistes. Com a exemple, basta veure que els anys vuitanta, amb cinc milions de turistes, érem els primers en renda per càpita; avui, amb tretze milions de turistes, ocupam el setè lloc, i seguim caient posicions.

Un altre efecte pervers que ha causat el turisme de masses és l’abandonament escolar, provocat per una oferta de feina de temporada que requereix poca formació i que atreu els joves per un salari que ben aviat esdevé insuficient i precari. Amb la reforma laboral, a més, la precarietat ha augmentat i els salaris s’han reduït, fet que ha incrementat la desigualtat social i la pobresa. Fins i tot, ja es parla de treballadors pobres que treballen per uns salaris de misèria.

En definitiva, per rompre aquest cercle viciós cal disposar de més recursos per a les administracions públiques per tal de millorar l’oferta turística i diversificar l’economia. I aquests recursos només poden venir de la millora del finançament autonòmic i de l’increment de la despesa estatal a Balears; a més d’una taxa sobre les estades turístiques que es destini a la reconversió de zones turístiques degradades, al manteniment del medi ambient i del paisatge, i a la promoció dels productes locals. Qualsevol candidatura electoral que negui aquesta possibilitat d’ingressos està enganant l’electorat, ja que no podrà complir les seves promeses.

stats