300 establiments on no compraré

S’ha confirmat que els militants del Partit Popular disposaran d’una targeta blava gràcies a la qual gaudiran de descomptes a 300 establiments de les Illes Balears. Idò bé, jo vull saber quins són aquests establiments per evitar entrar-hi a fer qualsevol despesa.

En primer lloc, per evitar-me disgusts i males ventrades. Imaginau-vos que en una sabateria, a l’hora de pagar, observau com un client mostra la targeta blava pepera i li fan el descompte pertinent, mentre vosaltres heu de pagar el preu marcat. O, pitjor encara, suposau que heu anat a sopar amb la vostra parella a un restaurant i que, sense voler, escoltau com a la taula veïna els duen el compte amb un 15% de rebaixa, simplement per ser afiliats del PP. Com a mínim us sobrevindrà una descomposició intestinal. No, jo, si puc, m’estalviaré tals enrabiades.

En segon lloc, perquè és una mesura totalment antisocial. Seria molt lloable si les 300 empreses fessin descomptes als aturats, per exemple, o als segments de població que pateixen problemes econòmics; però no als afiliats d’un partit, la majoria dels quals se suposa que tenen un bon nivell adquisitiu, bona part d’ells a costa de les arques públiques.

En tercer lloc, perquè aquesta mesura és totalment antidemocràtica; tant, que la Fiscalia hauria d’actuar d’ofici i denunciar-la als tribunals perquè anul·lin la targeta. Els promotors diran que una empresa és ben lliure de fer descomptes a qui vulgui. I és ben cert, sempre que no sigui per afavorir els militants del partit polític que acumula les quotes de poder més gran des de la dictadura, alhora que discrimina la resta de ciutadans, afiliats a altres partits o no. Podem malpensar que aquestes empreses ho volen tenir bé amb els governants, o que no s’han atrevit a negar la col·laboració al partit que governa per por de represàlies. En tot cas, els descomptes practicats haurien d’estar subjectes a la llei de finançament de partits polítics i figurar com a donatius al partit, amb el consegüent registre i comunicació preceptiva al Tribunal de Comptes.

Sobre això, vaig tenir el deshonor de ser esmentat en el Parlament pel president que ens ha tocat patir -l’infaust José Ramón Bauzá- qui, després de llegir una piulada meva a Twitter en què manifestava que jo no volia gastar en els 300 establiments col·laboradors del PP, afirmà: “aquestes actituds, aquests comportaments són d’una altra època, que jo no he viscut...”. I acabà entimant: “vostès fan exemple d’una actitud dictatorial”.

Doncs com que jo sí que vaig ser a temps de viure aquella altra època, li posaré alguns exemples del que passava i que tenen bastant relació amb el tema que ens ocupa. En aquella “altra època”, els governants perseguien la nostra llengua, purgaven els mestres amb l’acusació d’adoctrinadors, prohibien l’exhibició de determinats símbols considerats subversius... Mentrestant, els afectes al règim gaudien de tractes de favor com, per exemple, entrar a dit a les administracions públiques sense fer oposicions; també utilitzaven el poder per afavorir els seus negocis privats o per legalitzar edificacions il·legals amb les seves influències; alguns, a més, obtenien descomptes en els comerços per la por que exercien sobre els comerciants. En poques paraules: gaudien d’un tracte de favor per raó de la seva ideologia i del poder que ostentava el seu partit, mentre que la resta de mortals menjaven morena... o bevien oli, literalment.

Tals pràctiques, i d’altres de molt pitjors que no vénen al cas, han estat condemnades reiteradament per tots els partits polítics, excepte per un, el vostre, mal president, el Partit Popular, que sempre s’ha negat a condemnar la dictadura, sinó que l’ha justificada obertament. Ho dic perquè vós, president per a la nostra desgràcia, sou molt donat a qualificar de dictatorials, o de coses semblants, els qui estan en desacord amb les vostres polítiques. I ja ho diu la dita popular: “només en parlen els qui en tenen la boca plena”. Ja m’enteneu.

Finalment, no vull gastar en cap dels 300 establiments que fan aquest tracte de favor al Partit Popular. Un partit que consider que és profundament antidemocràtic, que perjudica les persones més necessitades, que vol substituir la nostra llengua i la nostra cultura per la castellana, que destrueix el millors paisatges i entorns naturals, que reprimeix els drets socials -especialment els de les dones-, que afavoreix les grans empreses forasteres i perjudica les nostres, que malbarata escandalosament els recursos públics i que té una mala fi de càrrecs tancats a la presó o en llista d’espera per entrar-hi.

I, en poques paraules, perquè, en l’exercici de la meva llibertat, no vull gastar en cap dels establiments col·laboradors del PP perquè no em dóna la gana.