Una gran victòria

La batalla del TIL continua amb una treva unilateral dels ensenyants que, de cap manera, no es pot considerar una derrota, sinó un replegament estratègic -molt intel·ligent-, gràcies al qual els ensenyants han aconseguit mantenir el suport d'una de les parts més importants en el conflicte: els pares i les mares.

Des de l'inici del conflicte pel Govern del PP, el seu objectiu principal fou posar els pares de part de l'Executiu i en contra dels professors. Primer, amb la maniobra de la lliure elecció de llengua, que fou rebutjada per la gran majoria de pares que donaren suport als projectes lingüístics dels centres. Després, amb la fal·làcia de l'ensenyament trilingüe, pensant que, aquesta vegada sí, els pares mossegarien l'esca en forma d'aprenentatge de l'anglès. Però els pares han tornat a actuar, defensant el millor per als seus fills, donant un suport espectacular al professorat. Per això, el gest de suspendre temporalment la vaga és tan important -i tan intel·ligent- perquè torna a mostrar clarament als pares qui actua pensant en el bé dels seus fills i qui només pensa a imposar els seus plantejaments polítics, encara que posin en perill l'educació de tota una generació.

I, després del replegament, és quan es compten les baixes, els danys infligits a l'enemic i s'avaluen les forces amb què cada contrincant encara el futur. Doncs bé, què hi ha perdut i què hi ha guanyat cadascuna de les parts?

Què han perdut els ensenyants? Doblers, res més, i això encara els dóna més credibilitat davant el conjunt de la societat.

I què han guanyat els ensenyants? En primer lloc, l'autoestima, l'orgull de defensar el bé comú i una cosa tan preuada com un sistema educatiu de qualitat. En segon lloc, el reconeixement dels pares i dels alumnes de l' autoritas , que alguns deien que els professors havien perdut -com més poder ha exercit el Govern, més autoritat han guanyat els ensenyants-. En tercer lloc, han aconseguit el suport social, expressat en les manifestacions més grans de la història de Balears a cadascuna de les Illes -el "gràcies mestres" de les pancartes n'era l'expressió.

Per l'altra part, què ha guanyat Bauzá? Orgull, del qual ja anava sobrat, res més.

I què ha perdut? Bauzá i el Partit Popular han perdut allò més preuat per a un polític: imatge pública. Avui la imatge de Bauzá és la d'un fanàtic, intransigent i antimallorquí, que odia la nostra llengua i, el que és pitjor, que té una absoluta manca d'escrúpols, fins al punt d'hipotecar el futur dels infants per aconseguir els seus objectius polítics. Mentrestant, el Partit Popular ha perdut la centralitat política i la moderació, i s'ha donat a conèixer com un partit provincià, submís als dictats de Madrid i amb una total falta d'esperit crític de la major part dels seus càrrecs públics.

No, en la guerra del TIL, els ensenyants no han perdut cap batalla, sinó que han fet una passa decisiva cap a la victòria final, que es produirà quan el PP sigui derrotat a les urnes d'aquí a poc més d'un any. Serà quan, immediatament després d'haver derogat el TIL, amb la consciència recobrada que l'educació és fonamental per aconseguir una societat lliure d'individus lliures, entre tots treballarem per avançar cap a un model educatiu modern, arrelat al País i amb vocació de projecció universal.

I, mentrestant, què hi hem guanyat el conjunt de la societat? Doncs ni més ni manco que consciència de les pròpies forces, de la gran capacitat de mobilització que tenim davant un problema que amenaça la part més sensible de la nostra societat. Hem guanyat la il·lusió de saber que compartim moltes coses que paga la pena defensar. I hem guanyat, a més, dignitat. Quan ja pensàvem que érem incapaços de reaccionar davant els atacs constants als nostres drets individuals i col·lectius, hem recuperat la dignitat de Poble i l'hem exhibida amb una alegria desbordant, conscients que, junts, som protagonistes d'una de les pàgines més belles de la nostra història.

Per tot això, gràcies mestres!