Moscou a l'ONU: "Niet!"
La proposta de resolució que la Lliga Àrab porta al Consell de Seguretat de l'ONU és important no per la seva aplicació, perquè té escasses possibilitats d'arribar a bon port, sinó per dos motius altament simbòlics.
El primer és que no ha estat mai tan intens l'activisme de la Lliga Àrab a les Nacions Unides com des que van començar les Primaveres Àrabs, tal com va quedar clar en ser la que primer (abans que l'OTAN) va demanar una intervenció a Líbia. Va seguir amb l'enviament de la fallida missió d'observació a Síria, que la duresa de la repressió del règim va abocar al fracàs.
El segon motiu és que posa en relleu un entestament de Rússia a defensar Al-Assad que va mes enllà de tota lògica, per interessada que pugui ser. Al-Assad és el primer comprador d'armament rus, entesos, però hi ha més clients al món. Altres diuen que és l'últim aliat que li queda al Pròxim Orient, però Rússia pot ser influent de moltes altres maneres. Què li passa a Rússia? Tornem a la política exterior del " niet "?
