Quina causalitat!

Si no tinguessis un programa a RAC1 no t'haurien proposat una columna al diari ARA", m'advertien no fa pas gaire en un lluminós despatx amb vistes a la zona alta de la ciutat. Probablement, vaig acceptar. Però encetar el debat sobre la causa de les nostres circumstàncies ens pot portar molt lluny. Potser tampoc no tindria un programa a RAC1 si la productora Minoria Absoluta, S.L. no m'apadrinés, després de més de 10 anys donant la tabarra a la ràdio. I no hauria descobert la ràdio com un ofici real sense llicenciar-me en Comunicació Àudiovisual, quan els professors anaven tan peixos com els alumnes en aquesta nova titulació. Una carrera nebulosa que no hauria cursat sense uns pares pacients amb un fill artista. Els meus progenitors no m'haurien engendrat si no s'haguessin sentit atrets. Difícilment haurien sentit cap atracció si, un bon dia, Isaac Newton no hagués descobert la llei de la gravitació universal (i que fer la migdiada sota un pomer pot acabar amb un traumatisme cranioencefàlic lleu).

Newton no hauria explicat la gravetat del seu descobriment sense poder formular-lo mitjançant l'escriptura. Mai hauríem avançat cap a l'escriptura sense les expressions jeroglífiques de la civilització egípcia. I no seríem humans civilitzats si el primer dels vertebrats no hagués sortit de l'aigua. Un ésser que no s'hauria aventurat a oxigenar-se sense haver estat abans un organisme unicel·lular amb l'impuls d'expandir-se. Per tant, si gaudeixo del privilegi d'escriure una columna al diari ARA és indiscutiblement gràcies a una ameba eixerida. Som on som perquè hem fet un llarg camí fins arribar-hi, amb infinitat de condicionants, cops de sort o desgràcia i d'altres imponderables. Però si de veritat devem res, és als deliris de grandesa d'un organisme sense cervell.