25/05/2011

Calmeu-vos

2 min

No us emprenyeu, aviat tindreu feina. És més, tots en tindrem i veureu acomplert un dels vostres objectius. Amb el bon temps i les tarifes planes per tuitejar, els indignats heu florit per tot arreu amb una determinació que impressiona. Les vostres acampades omplen de vida places com la de Catalunya a Barcelona, on, per primer cop en molt temps, hi ha més humans que coloms. No feu cas als que us acusen de ser antisistema, neohippies , mags nivell 24 o pijoprogres 2.0. Només faltaria que no poguéssiu expressar el vostre enuig, que és el de tots. La majoria subscrivim les vostres protestes fil per randa. Bé, potser discreparíem en això que tots els acampats pugueu alimentar-vos dels enciams plantats als horts urbans que heu perpetrat a les jardineres públiques. Però sempre tindrem un súper a la vora per comprar-hi ganxitos , que porten vitamina C.

Fora d'això, teniu la complicitat d'un munt de gent que si no fos per la mandra de dormir a terra o dutxar-se amb aigua de la font, s'afegiria a la bullanga. Polítics inclosos. I ves que aquest no sigui el problema; res més perillós que la condescendència dels polítics. El simulacre de mea culpa que han entonat alguns dirigents no és cap triomf, però la vostra protesta no es pot eternitzar. Si no us desallotgen abans -tard o d'hora passarà i no tindreu prou enciams per defensar-vos-, us convertireu en una performance turística, una contínua flashmob que farà nosa. Gràcies als indignats molts hem fet una acampada mental que deixarà petjada. Arriba el moment de concretar i decidir cap on avanceu: digueu-ne moguda, revolució o partit polític. Perquè, com sovint ens repetien de petits quan fèiem rebequeries, aviat tindrem feina. Dues concretament: indignar-nos i calmar-nos. I més endavant, tornar-nos a indignar.

stats