El diari que teniu a les mans és testimoni d'un èxit col·lectiu. Malgrat els entrebancs, els pressupostos ajustadíssims i les trucadetes intimidadores de 13 TV, aquesta nit un Camp Nou de Champions ha aplaudit la impressionant desfilada d'artistes que s'han implicat en el Concert per la Llibertat. No les teníem totes perquè el camí cap a la llibertat que esmenta el seu lema s'està enterbolint. Des que, aviat farà un any, el desig majoritari d'un poble va quedar en mans de la política, el procés s'ha anat diluint a còpia de tacticismes i cagadubtismes. Experiències catàrtiques com el concert són essencials per revifar esperits, recuperar objectius i deixar clar qui mana aquí. Ho diu el sentit comú i també la ciència.
I aquí ve l'apunt científic que lliga amb el Concert per la Llibertat. Segons les darreres investigacions de la universitat nord-americana de Duke, conviure en grans grups augmenta la capacitat intel·lectual. Per tant, més de 90.000 persones aplegades en un mateix esdeveniment són una evidència de voluntat massiva, però també una demostració irrefutable d'intel·ligència social. Els experts d'ultramar han extret aquesta conclusió experimentant amb colles de lèmurs. Com més gran era el nombre d'aquests simpàtics primats, el grup prenia decisions més intel·ligents en la recerca d'aliments. I si tots els primats tenim una cosa clara és que amb les coses de menjar no s'hi juga.
Contra aquesta teoria de la saviesa del grup sempre hi haurà qui comprarà la intel·ligència col·lectiva amb els fanatismes que sacsegen la història periòdicament. Res a veure. El fanatisme esclata quan només n'hi ha un que pensa i els altres el segueixen a cegues. En canvi, al Concert per la Llibertat no es va proclamar cap líder redemptor i diríem que les 90.000 persones presents saben molt bé per què hi eren i què demanaven. En definitiva, un acte transcendental on només es va trobar a faltar alguna colla de lèmurs.
