Aquesta setmana ha passat al Parlament d'Ucraïna. La votació d'un projecte de llei que pretenia l'expansió de l'ús de l'idioma rus al país va acabar en una batalla campal entre govern i oposició. El debat sobre la llengua va anar més enllà de les paraules i la sessió parlamentària va degenerar en improvisats rounds de kick-boxing enmig d'un intens bombardeig d'ous. Que un debat democràtic acabi a cops de garrot és lamentable. Els implicats demostren una immaduresa flagrant i pequen d'un apassionament malaltís. Són països que entenen la política d'una manera matussera i excessivament entusiasta. Polítics que perden el món de vista i són capaços de fotre un cop de coça a l'adversari per defensar la seva posició. O portar ous a la sessió parlamentària per llançar-los contra els seus rivals ideològics.
Mentrestant, aquestes batusses monumentals entre diputats estrangers són a casa nostra un gènere humorístic que triomfa des de fa anys en programes de zàping i al YouTube. Ens encanta veure com, lluny de casa, els governants s'estoven a cops de sabata. El contrast és evident amb la nostra classe política assossegada i de pocs estirabots. Un caràcter civilitzat que seria molt lloable si no derivés en comportaments més decebedors. Als ulls del ciutadà, la maquinària política i les seves rutines converteixen els seus representants en persones ensopides i desgastades. Homes i dones burocratitzats de somriure impostat i rialla cínica. La mirada se'ls enterboleix i el to de la veu esdevé el de la cantarella freda i antinatural. Aviat estan curats d'espants i, en un Parlament mig buit, els veiem acomodats a l'escó jugant a l'Angry Birds mentre esperen el seu torn de paraula.
Entre poc i massa. L'objectiu no és que la política es converteixi en un campionat de lluita lliure com ha passat a Ucraïna. Però demanem una mica més d'entusiasme i naturalitat. Perquè a la feina, si més no, els polítics ucraïnesos hi posen més ous.
