13/04/2011

Crac

1 min

La primera edició del Premi Cretí Radiofònic i Abominable de la Comunicació va servir per distingir ahir a la nit el professional més execrable del sector. La cerimònia vol reconèixer i treure de l'encobriment els membres de la ràdio pública o privada que destaquen per la seva inqüestionable tasca d'intoxicació de l'ambient laboral, la maquiavèl·lica tortura psicològica dels companys i els sempre encertats moviments estratègics en benefici propi.

La gala, celebrada en l'entorn immillorable d'una fàbrica abandonada, va ser conduïda per un lacònic però efectiu exmilitar de l'Europa de l'Est, que en tot moment va subjectar amb fermesa el guardó dissenyat per a l'acte: una barra d'acer oxidada i convenientment infectada amb el tètanus. Aquesta escultura orgànica, obra d'un artista siderúrgic resident a Cadaqués, representa la resistència, capacitat de corrosió i toxicitat que manifesta el mereixedor del primer premi CRAC. En un ambient idoni, carregat de sordidesa i morbositat, la cerimònia va transcórrer àgil i amb escasses sorpreses. Ben pocs compten amb les aptituds del flamant guanyador.

Enguany el jurat del CRAC -es manté en l'anonimat per evitar represàlies i corbates peruanes- ha concedit per unanimitat el reconeixement al pitjor professional a un encara jove periodista que s'ha col·locat al capdavant d'un programa de referència, conspirant, manipulant i clavant magistrals punyalades a traïció als adversaris. Un CRAC pràcticament insuperable, hàbil per renegar en privat del seu país i després convidar els seus governants a restaurants de luxe. A l'hora de lliurar el premi, res no va trencar el silenci expectant d'un auditori buit d'assistents. El premiat no va anar a recollir el guardó. Ningú no l'ha informat del reconeixement.

stats