Croissants de l'endemà

És el forn del barri, el de tota la vida, on es cou el pa que sempre han menjat a casa. La mare li comprava allà el berenar i ara és ell qui aplaca els atacs sobtats de gana dels fills agafant-hi uns quants croissants. Aquest forn és un lloc important. Aquí va començar a intuir què era l'autonomia quan l'enviaven a comprar el pa amb permís per quedar-se i gestionar el canvi. Sovint oblidem com arriben a configurar el caràcter aquestes primeres transaccions comercials que fem de petits per encàrrec dels pares.

En la seva infància, la cara visible del negoci era tot un caràcter de dona que imposava respecte a grans i petits. I, esclar, per a un nen tirant a sòmines com era el cas, comprar el pa a la senyora fornera era un acte solemne. Si s'aconseguia amb efectivitat, suposava un important reforç per a la inestable autoestima infantil. Ara, des que la matriarca no hi és, del forn se n'ocupen la seva filla al mostrador -amb un tarannà més relaxat que l'antecessora- i el gendre, un bon jan que es passa les hores a l'obrador, coent tot allò que la seva esposa despatxarà més tard.

Fa uns dies, hi va entrar en família. Despatxava l'home, emblanquinat de farina. Va pensar que el forn havia canviat ben poc de com el recordava de petit. Cada cosa al seu lloc i tot fet amb la mateixa cura de sempre. El forner els va atendre amb la cordialitat habitual. Va regalar als nens uns bastonets d'aquells que fan tanta il·lusió, mai es mengen i sempre s'esmicolen abans d'arribar a casa. L'home somreia, però la seva mirada no. Aquells ulls tristos commovien i, en sortir del forn, ho va comentar a la dona. Ella es va sorprendre que encara no ho sabés: la mestressa estava greument malalta i ara ell s'ocupava de tot. Aleshores, va sentir l'impuls de tornar a veure l'home que, de ser una ombra amable del barri, de cop se li havia revelat com un heroi real. Quan es va girar, el mostrador ja era buit. El forner havia tornat a l'obrador per preparar els croissants de l'endemà.