Heu abandonat els pelacanyes
Deixar-ho tot enrere és a la punta dels nostres dits. Amb un senzill gest podem esborrar un passat col·lectiu de vivències, anècdotes, confessions, calaveres i caques rialleres. No cal barallar-se amb ningú, escenificar cap ruptura, ni tan sols donar explicacions. N'hi ha prou abandonant el grup de WhatsApp. Mai a la història hem tingut tantes opcions per complicar-nos la vida com amb la implantació de les xarxes socials. I mai abans havia estat tan fàcil plegar veles. Enhorabona, ja hem fet un pas més en la frivolització de les relacions personals.
Som a les beceroles de l'ús de serveis de missatgeria instantània per a smartphones , però la incidència d'aquest sistema de comunicació en la vida quotidiana és notable. Quan un mòbil dringa amb la tonada de missatge entrant, l'univers s'atura en sec. Cadascú se'n sap els motius, però pocs són capaços de retenir l'impuls de comprovar-ne destinatari i contingut. Aquestes escenes de suspens comunicatiu es multipliquen amb la proliferació de grups de WhatsApp. A part de parelles, amics, amants, familiars i altres espècies, estem exposats a les comunicacions dels grups a què ens hem subscrit -moltes vegades per desgràcia nostra.
La nomenclatura dels grups de WhatsApp és d'una riquesa extraordinària i totalment jeroglífica per a qui n'és aliè. Només qui hi pertany sap què hi fa en un grup anomenat "Els pelacanyes", "Les nimfes", "Davidians on fire " o "Càrtel de Medellín". Són noves microsocietats efímeres que determinen la nostra vida. En el mateix moment en què la parella ens demana que comprem pernil dolç, una amistat ens envia una foto del seu cul i els cosins ens comuniquen la mort d'un tiet. Aquí ho teniu: la complexitat de l'existència resumida en pocs caràcters i emoticones. Fins que un dia, pel motiu que sigui, decidirem abandonar el grup. Aleshores, esperant que torni el silenci, pregarem perquè el grup també ens abandoni a nosaltres.
