05/11/2011

Imbècils i idiotes

2 min

Perdoni que li digui, però vostè és imbècil. No és res personal, cregui'm. Ho dic amb fonament -i tot el respecte que em mereix- perquè cada quatre anys faig el mateix i vostè em torna a votar. Com deia Winston Churchill, "la gent és més feliç quan l'enganyen; en són una prova els meus votants i la meva dona". Qui és vostè per rebatre la sentència d'un gran polític semialcohòlic? I menys encara si la cita és inventada i vostè se l'ha empassat, com fa amb tot el que dic.

Més clar no puc parlar. Ja m'ha vist als mítings, esgargamellant-me amb aquella ridícula cantarella dictatorial. Sé que inspiro una seguretat prodigiosa remarcant el meu missatge amb gestos mecànics. No sap com de persuasiu es pot ser amb imbècils com vostè només apujant i abaixant els braços com un putxinel·li. Li prego que em disculpi si l'he confós amb un programa electoral ple de propostes ambigües i brindis al sol. No cal que li digui que faig política per ser poderós i influent, per despertar mirades d'admiració i algun desig lasciu. Adoro ser el centre d'atenció en les meves compareixences. Sempre tinc a punt una frase enginyosa per, sense dir res, passar la patata calenta als meus adversaris. I si de tant en tant compleixo alguna promesa i puc penjar-me medalles amb el màxim ressò mediàtic, faig carambola.

Ara em toca barrejar-me amb persones com vostè. No pateixi, no tinc manies. Faré petons a nens ploraners i m'eixugaré les baves abraçant-me amb els seus pares. Escoltaré les batalletes de iaios i els despatxaré amb un radiant somriure d'attrezzo. M'obriré un compte a Twitter i faran veure que l'actualitzo. Diré allò que vol sentir, apel·laré als instints més irracionals i empraré tota la demagògia que convingui. S'ha de ser molt imbècil per votar-me. I vostè ho farà. Perquè si no és així em quedarà cara d'idiota. I jo no en sóc pas d'idiota. Oi?

stats