L'amic visible

Tots hem estat l'amic invisible . És una experiència comuna atendre la crida d'una amistat de forma mecànica, traginant un regal de menys de 15 euros comprat en un basar xinès, i que sol fer més gràcia a l'enginyós comprador que al seu destinatari. No hi ha res a fer, ni res a dir. És la conseqüència de prendre's l'amistat com un joc o de passar unes hores jugant a ser amics.

Més enllà de la frivolitat i la gatzara ingènua amb què vivim les dates nadalenques, s'imposa una reflexió sobre un altre tipus d'amistat. Sense anar més lluny, la de l'amic que avui t'ha fet riure amb un SMS que només vosaltres dos enteneu. L'amiga que t'aconsella prudència quan t'envalenteixes i la d'aquell que t'engresca quan et sents afeblit. L'amic que t'agafa del braç abans no et sentis sol, i l'amiga que et deixa respirar quan notes que falta oxigen. El que en l'instant crític diu que no passarà res dolent, malgrat que ell mateix no ho cregui. Aquella que si et llances per un barranc anirà darrere teu per dir-te que ets idiota. El que riu quan voldria plorar i la que plora de tant riure. El que et recorda que quan tot s'acaba, tot torna a començar. El que sap d'on véns i la que es compromet a ser allà on vagis. La que mai no ha dit "Em pensava que érem amics" perquè l'amistat no es pensa ni es calcula, se sent. Cal reivindicar l'amic tan proper que, abans que ningú altre, veu el tros de julivert entre les dents i t'ho fa saber amb un gest subtil per no exposar-te a mirades d'escarni. En termes de marxandatge, l'amic visible és el teu millor relacions públiques, l'amiga que és la teva millor comercial. I en termes econòmics, un amic amb qui pots acabar arruïnat, i que aquest Nadal no es gastarà ni 15 euros al basar xinès per fer-te un regal. Perquè l'amic visible fa regals invisibles tot l'any. Bones festes, amics.