Marxa i no tornis

Hauria de ser una de les notícies més importants de la setmana, però les patacades que vénen d'Alemanya -esclar que parlo de futbol, que és el que interessa- gairebé l'han eclipsada. El projecte holandès Mars One s'ha proposat crear la primera colònia habitable a Mart i busca voluntaris per establir-s'hi de manera indefinida. O, dit d'una altra manera, busquen gent disposada a marxar per no tornar mai més. Que ningú pensi que es tracta d'un brindis al Sol, o a Mart, en aquest cas. No és un d'aquests projectes a llarg termini que s'ajornen indefinidament, com el viatge espacial de l'amo de La Bruixa d'Or o la retirada australiana de Jordi González. La primera expedició colonitzadora a Mart està prevista per al 2023.

D'aquí 10 anys hi haurà persones vivint a milions de quilòmetres de la Terra. Un futur tan proper que provoca vertigen i convida a plantejar una pregunta: ¿de debò hi ha sonats disposats a viure una aventura sense possibilitat de penedir-se'n? Doncs, de moment, ja són més de mil. Mai abans havíem tingut una oportunitat real de desaparèixer d'aquest món sense gratinar-nos el cap al forn o preparant-nos unes torradetes a la banyera. Ara podem marxar i no tornar, un anhel que, en algun moment, tothom ha tingut per a ell mateix o per als altres. Més enllà de la proesa tècnica que suposi muntar un xiringuito habitable -i sobretot respirable- al planeta vermellós, la veritable revolució d'aquest projecte holandès afecta les relacions humanes, que gràcies a iniciatives com Mars One, cada cop seran més marcianes.

D'aquí una dècada haurem d'anar amb molt de compte si deixem anar un afectat "marxa i no tornis" a algú, perquè aquell infeliç podria fer-ho de debò. Aleshores caldrà calibrar millor els nostres desitjos. Ara per ara, si un marxa per no tornar, és possible que ben aviat el tornem a tenir rondant. Encara que hagi marxat de viatge per l'espai o s'hagi retirat definitivament a Austràlia.