29/06/2011

No sóc jo, ets tu

2 min

Fa dies que t'ho vull dir, però no mai no trobo el moment. Sisplau, escolta'm durant els dos propers minuts. No et serà fàcil perquè sempre bades amb les teves ximpleries i em tens tan abandonada que sembla que em vulguis per fer bonic. O per quedar bé quan sortim -les poques vegades que ho fem- i fer-te l'interessant amb les amistats. Les coses entre nosaltres han canviat molt. Amb prou feines ens relacionem. Vas a la teva i em deixes de banda tothora.

Fent memòria, això va començar quan et vas enganxar a la consola. Jugant-te la Champions a cada partida, exterminant criatures subterrànies, atropellant iaies pels carrers, excessivament preocupat per un lampista que caça monedes d'or... i de quin mal humor et posaves quan un ridícul esquelet de tortuga et prenia una vida! Després va ser l'ordinador. Hores i hores tancat a l'estudi, vés a saber fent què. Això sí, tu convençut de treure'n un gran profit. Vas fer 500 amics i no me'n vas presentar cap. Dius que tens una granja amb vint hectàrees de terra erma i tres vaques moribundes; i has fet saltar la banca del Poker Online, embutxacant-te tres milions de dòlars de nyigui-nyogui.

Tens més vida al ciberespai que al món real, on, per cert, un dia te'n vas a anar a treballar en pijama i et vas deixar les claus posades al pany. I de sobte vas decidir que havies de sortir més i fer-ho com si tinguessis la meitat dels anys que arrossegues. Vas durar tres ressaques i una triple fractura de clavícula provant de fer la turbina a la pista de ball de la discoteca. I ara les vint-i-quatre hores del dia enganxat al mòbil, pendent de mil històries que són més interessants que cuidar-me, ni que sigui una mica. No t'entretindré més, marxo. Espero que guardis un bon record de mi, la teva darrera neurona. Encara que ho dubto molt.

stats