Pandèmia de grip 2.0

Amb l'arribada dels relatius rigors de l'hivern mediterrani, comença la bacanal del virus de la grip i derivats. La temperatura i humitat dels darrers dies posen en safata la propagació de l'epidèmia que cada any tomba bona part dels nostres congèneres. I no deixa de ser paradoxal que una civilització capaç d'eradicar la malària o la moda de les muscleres no venci un virus que es desactiva fàcilment amb l'ús de lleixiu o detergents. És a dir, que si el nostre sistema digestiu tolerés uns glops de Mr. Proper , podríem oblidar per sempre el malestar de les febrades gripals. A l'espera d'un remei menys agressiu, vénen dies per assistir al festival d'esternuts, estossecs, ulls plorosos i nassos regalimant. Sense deixar de banda un símptoma recent: l'autocompassió virtual.

La combinació de febre alta i defenses baixes és devastadora per a la moral del pacient. Abans, l'engripat es recloïa a casa uns quants dies, fent llit i alimentant-se de caldos d'antibiòtic, analgèsics i antipirètics. Rebia poques visites per por dels contagis, i els dies de baixa esdevenien una mena de retir espiritual amb aroma de Vicks Vaporub. Ara, el primer que fa un malalt de grip és esbombar-ho a les xarxes socials, esperant que la resta d'usuaris se'n compadeixin. Les línies temporals de Facebook i Twitter s'omplen de laments -de vegades notòriament sobreactuats- dels afectats per la grip. A la xarxa fotogràfica Instagram, les capsetes de medicaments substitueixen els peus nus a la vora de l'aigua.

El virus de la grip s'ha fet viral i s'escampa a través de la xarxa. Avui és el malalt qui visita els sans per oferir-los l'evolució online de la seva grip. Internet és ara mateix l'autopista de la infecció per on circulen els virus i l'afany de protagonisme dels convalescents. És una pandèmia de grip 2.0 que s'encomana i per a la qual no s'ha trobat remei, més enllà de fer un bon glop de lleixiu a la salut dels afectats.