12/01/2011

Pobres d'oferta

2 min
Deixo, Paquets

Deixo l'arròs precuinat amb xampinyons de porexpan i un paquet de xiclets sobre el mostrador de la botiga de conveniència -sona malament, però és el nom tècnic d'aquests grans magatzems en miniatura oberts a tota hora-. Pago i, a l'instant de rebre el canvi, el dependent em pregunta si per 2 euros més vull apadrinar un nen desvalgut. Amb un desconcertant "No en necessito" recullo el canvi sota la mirada incriminatòria del noi i fujo de la botiga.

La bufetada d'aire fred del carrer reactiva la meva circulació neuronal i em fa conscient del meu acte reprovable: negar l'ajuda a una criatura desfavorida, i d'oferta. Al mateix lloc on fa uns dies em volien encolomar sis llaunes per 2 euros, avui m'oferien treure un nen de la indigència. I he dit que no. El marxandatge de la misèria em colpeix. Per lloable que sigui l'objectiu d'una multinacional que genera 370 milions d'euros anuals de beneficis nets, podria triar tècniques menys comprometedores. Paquets de cereals amb "20% de contingut menys, que enviarem a Haití", promocions d'entrecots "pagui'n quatre, emporti-se'n dos i els altres dos els enviem a Ruanda" o regals adjunts als congelats com "aquesta fabulosa canya perquè ensenyi a pescar als desfavorits, en lloc de portar-los un llenguado a la meunière ". Els 2 euros escatimats a la infància desnodrida encara em pesen a la butxaca i torno a la botiga de conveniència -ara el nom ja no em sembla tan desencertat-. Deixo al mostrador les pseudohamburgueses i una ampolla d'aigua de no sé quina font èlfica. Abans de rebre el canvi, arriba el moment d'expiar culpes. Però l'oferta ha canviat. "Per 2 euros més, vol una bossa de patates amb gust de pernil generat per ordinador? Estan d'oferta". Aquest cop no dubto. Hi ha ofertes que no es poden rebutjar.

stats