23/06/2013

Riure's de la Bibiana Ballbè

2 min

Des de fa uns dies circula per la xarxa en forma de retuits i enllaços a Facebook l'article Bibiana Ballbè com a símptoma o la cultura de la riota . L'autor d'aquest text amb títol inequívoc és l'eminent professor d'història de l'art Joan M. Minguet, que argumenta l'estat d'alarma i angoixa cultural que li ha provocat la futura implicació de la periodista i agitadora cultural al Centre d'Arts Santa Mònica. El professor fa un esforç per no posar-se visceral, però poc es pot esperar d'un article que comença dient "No conec la Bibiana Ballbè. I no hi tinc res en contra". Si realment fos així, quin sentit tenia seguir escrivint?

A partir de l'exemple de la Ballbè, el professor Minguet denuncia el fet que la gestió i acció cultural passi a mans d'un "periodisme en el qual l'esperit crític queda diluït entre les riotes i les frivolitats. El ha! ha! ha!" I els símptomes, pobre, se li multipliquen perquè també qüestiona el paper que han de tenir en Toni Soler i en Miquel Calçada en la commemoració del tricentenari del fatídic 1714. Segons la visió acadèmica de Minguet, el currículum previ en la cultura de masses de Ballbè, Soler i Calçada els desautoritza per fer cap contribució important en la cultura il·lustrada. Vet aquí l'apartheid cultural.

Jo sí que conec la Bibiana Ballbè. I hi tinc molt a favor. Em passa igual amb en Toni Soler i en Miquel Calçada, amb moto o sense. Perfils professionals com els seus poden fer que la cultura i el coneixement no acabin morint en prestatgeries i vitrines empolsinades. La seva experiència dinamitzant continguts, combinada amb l'assessorament d'especialistes com, per què no, el senyor Minguet, poden treure la cultura de la foscor de l'elitisme. No hi ha alternativa, tret que els il·lustrats segueixin entestats a lamentar la "cultura de la riota". Una cultura frívola que ells mateixos alimenten cada cop que s'enriuen dels qui es proposen aconseguir el que ells no han sabut -o volgut- fer mai.

stats