Ovni d'una nit d'estiu
A les tantes de la matinada només la lluna creixent trenca la foscor del petit poble d'Osona on començarà la destrucció del planeta. Ningú percep la vibració del plat volador suspès sobre la vila ni la seva delicada fosforescència. Els tripulants són éssers de tecnologia tan avançada que fa segles que no utilitzen euroconnectors. L'objectiu és destruir la Terra, un planeta en franca decadència que, a nivell còsmic, només fa nosa. Una civilització fallida amb milers d'anys d'existència i incapaç de passar un estiu sense incendis, sense col·lapsar carreteres i sense trobar una cançó estiuenca que no provoqui vergonya aliena l'estiu següent. Un simple raig ultrasònic acabarà amb tota aquesta gasòfia.
De sobte, un desconegut so minúscul sorprèn els nouvinguts interespacials. Descobreixen que just sota de l'aeronau un niu acull el naixement de gafarrons. Quatre exemplars d'una varietat de pardal groc trenquen la closca, contemplats des d'un balcó per l'encisadora mirada d'una jove que vesteix un fresc pijama d'estiu. Els alienígenes s'entendreixen amb l'escena i avorten la missió fins l'any vinent. Aleshores, si a la Terra no tenen ous ni pijames d'estiu, faran esclatar el planeta.
