La comèdia del canvi d'hora

Ara és una hora més tard que ahir a aquesta hora. Avui dinem sense gana, anirem a dormir sense son i el pobre gos no entendrà per què el traieu a passejar abans del que s'esperava. Aquesta matinada s'ha volatilitzat una hora i hem entrat en l'horari d'estiu, que, si més no, ens aboca a l'horitzó sempre plaent de les mànigues curtes i els tangues transparentats en pantalons de lli. A banda de qüestionar-ne la utilitat, molts es pregunten el motiu de la nocturnitat d'aquest canvi i per què sempre afecta la franja compresa entre les dues i les tres. No és una decisió presa a la babalà per uns experts a l'hora dels xupitos . El canvi horari es fa així per un sol motiu: perquè la gent és molt burra.

Fa molts anys -tants que ja no se sap si és història, llegenda o comèdia sorgida d'un guionista de pa sucat amb oli- es va plantejar per primer cop la convenció del canvi d'hora. La consigna era: "Per tal d'optimitzar els recursos energètics i bla, bla, bla, a les dues d'aquesta matinada es canviarà l'hora". I la gent, que és burra però també molt sol·lícita, va obeir al peu de lletra. Tothom va canviar l'hora. El problema és que cadascú va posar la que li va sortir de les busques. Aquella nit, a les dues, uns van decidir que ja havien dormit prou i van posar el rellotge a les vuit per llevar-se i sortir a comprar el pa. Llàstima que el forner, de matinada, havia reculat l'hora fins a les 11 de la nit per tornar a posar-se a dormir. Hi havia clientes esperant que obrissin els grans magatzems mentre la majoria d'empleats d'aquell establiment, encara amb negra nit, feien l'aperitiu als balcons de casa seva.

No negarem que va ser un dia divertidíssim, però aquest caos horari perllongat va derivar en un desgavell social del qual encara no ens hem recuperat. Diuen que aquest és el motiu pel qual en aquest país la puntualitat és un bé escàs i els terminis i compromisos s'incompleixen per sistema. Tant si és història o llegenda com comèdia, ja va sent hora que això canviï.