09/02/2011

Jo per ser feliç vull un camió

2 min

En l'infinit túnel de la crisi en què ens trobem, entre els pronòstics cataclísmics d'economistes de mal averany i el futur color de rosa que anuncien els llicenciats de l'administració i direcció d'empreses, encara hi ha gestos reals que inspiren confiança en la recuperació del sistema. Un camioner francès guanya 10 milions d'euros a la loteria i decideix comprar l'empresa de transports on treballa des de fa 30 anys per treure-la de la bancarrota. Això sí, no s'ha estat de ser condescendent amb el seu antic director, a qui no ha fet fora per pena, segons ha declarat. L'home és feliç a la feina, li agrada conduir camions i, comprant l'empresa de la seva vida, garanteix el sou a 14 companys i al degradat director general.

Sent sincers, el gest del transportista francès no és precisament el que un s'imagina fent amb un premi d'aquesta magnitud. El primer que ve al cap després d'una pluja de milions és el retronar de sonores botifarres al lloc de treball, pixarades a les taules dels superiors, Ferraris amb rodes d'or massís derrapant a la porta de la fàbrica i top models de dues en dues assegudes a la falda en àpats d'estrella Michelin, per posar alguns exemples moderats.

Ara un camioner francès demostra que un gran premi és una gran oportunitat per fer sortir del pou a tots els que l'envolten.

Acabar amb la crisi serà cosa de sort i esforç. I no tots farem fortuna. Als anys 80, el meu avi ho va perdre tot mirant de salvar la fàbrica de la família. Ara no em queden lluny casos de petites empreses que sobreviuen gràcies als beneficis que van saber administrar en temps de bonança. Per desgràcia, cada setmana no cauen els milions a un bon jan que farà reflotar la seva empresa. La loteria que ens ha tocat als pobres és seguir treballant. I que encara hi ha qui té ganes de fer-ho.

stats