Els 2.0 manaments

Des de temps antics fem les coses molt malament. Al poble d'Israel li va faltar temps per adorar un vedell d'or abans que Moisès tornés de la muntanya del Sinaí amb les taules de la llei. Esclar que Moisès era un home tan poc persuasiu que li van caldre set plagues terribles per convèncer el faraó que permetés l'Èxode del seu poble. Veient la poca fe de la seva gent, el profeta va estimbar les taules de pedra que Déu havia escrit, i les va convertir en farina de granit. Després, penedit, les va refer com va poder i d'aquí que circuli la brama que, en realitat, els Manaments no eren deu, sinó vint. El problema és que, amb els nervis de protagonitzar una superproducció de la Paramount, Moisès en va oblidar la meitat.

A partir d'aquí, hipòtesis per a tots el gustos. No ens sorprendria que un Déu controlador, castigador i amb mala llet com el de l'Antic Testament hagués pensat en la futura i pertorbadora eclosió de les telecomunicacions i les xarxes socials. Corrent el perill que el bo d'en Moisès no hi entengués un borrall, el Totpoderós podria haver manat "Instal·laràs sistemes operatius legals o de programari lliure", "Honoraràs el clip d'ajuda i el gos que busca documents", "Pagaràs amb gust el sobrepreu dels productes Apple", "No posaràs una melodia divertida al mòbil. Només et farà gràcia a tu", "Mai arrencaràs l'USB de l'ordinador sense fer extracció segura", "No escriuràs en un correu electrònic allò que no gosaries dir a la cara del destinatari", "Posaràs fundes protectores als smartphones ", "No xatejaràs borratxo i encara menys amb la webcam en marxa", "No desitjaràs l'iPhone del pròxim" i "No respondràs correus de noies de l'Europa de l'Est que et volen conèixer". Amb això ja serien vint i encara sembla que fan curt. Ves que els Manaments no fossin 30 o més.