La presa de la pastilla

Com si fos la moneda que posa en marxa la maquinària de l'organisme, hi ha una pastilla que ens espera cada matí. Molt pocs se'n deslliuren. Si no ha estat abans, en una època indeterminada entre la postadolescència i la premaduresa, la prescripció mèdica o l'automedicació temerària estableixen l'arribada del primer comprimit matinal. L'alquímia destil·lada en aquella píndola pal·liarà la manca de ferro, de vitamines, l'excés d'angoixa, o contribuirà a l'estabilització de les hormones, la liquació de la sang o l'estimulació de la serotonina, entre altres dolències del cos o l'esperit. Una panacea en cada esmorzar. Què més podem demanar?

I amb el pas del temps, entre les pastilles prescrites i les receptades motu proprio , a primera hora la cuina de casa acabarà semblant un parc d'atraccions de la química farmacèutica. Davant nostre, un variat assortiment de medicaments, des de la minúscula pastilla blanca fins a les acolorides càpsules gastroresistents. Sense oblidar les famoses boletes homeopàtiques que es consumeixen a l'engròs per tractar la molt estesa síndrome del per si de cas . Benvingut sigui aquest arsenal biològic que ens empassem diàriament si de veritat ens ajuda a trobar-nos millor. Però sobretot felicitem-nos per una pastilla: la que encara no ens hem de prendre.

Cadascú sabrà quina és la seva. La pastilla per suportar les frivolitats de la societat, les arbitrarietats a la feina, el cinisme de la política, la hipocresia de la premsa, la prepotència dels saberuts, la idiotesa dels joves, les disputes familiars, el cofoisme injustificat, el temps perdut buscant aparcament, les hores malbaratades jugant al Candy Crush... Si no ens cal un comprimit per combatre aquests mals, podem estar ben satisfets del nostre sistema immunitari. Si no és així, val més posar-se en mans d'un especialista. I tal com van les coses al món sanitari, segur que ens atendran a tota pastilla. Seguríssim.