No hi haurà gaire intriga al voltant del nom del tècnic que substituirà Tito Vilanova a la banqueta del Barça. Sense que haguessin passat 24 hores de la notícia més trista de la pretemporada, Televisió de Catalunya esbombava que l'elegit seria Luis Enrique, actual entrenador del Celta de Vigo. A principis de setmana sabrem si es confirma l'aposta per l'asturià, que apareixia en totes les travesses i n'era el gran descartat. I si no és ell, sembla clar que, per la tan nostrada tradició de la filtració als mitjans, el nom del nou entrenador del Barça se sabrà molt abans que s'anunciï de manera oficial.
Minuts després del fatídic anunci de Rosell, començava un ball de noms que situava una constel·lació de tècnics de renom en l'òrbita blaugrana. Una selecció de professionals que, sigui dit de passada, podria deduir qualsevol aficionat ras que estigui cursant P-3 de barcelonisme. El repte és èpic perquè el substitut de Tito ha de gestionar el talent i l'ego dels millors jugadors del planeta, ara sotragats emocionalment per la marxa precipitada del seu referent estratègic. Qui arribi reviurà la incertesa i la desconfiança amb què també es va topar Vilanova quan va rellevar Guardiola.
A Luis Enrique, en el cas que sigui el designat per dirigir l'equip, no li resultarà fàcil ser el substitut del substitut. Però encara hi ha un cas més insòlit en aquesta història. El de Rubi, fins ara reconegut entrenador del Girona, que s'acaba d'incorporar al cos tècnic del Barça. Rubi podria entrar en l'operació i acabar entrenant el Celta en substitució de Luis Enrique. Així doncs, aquesta variant futbolística de la teoria del caos provocaria que un home que ha deixat Girona per complir el somni de treballar al Barça acabi a més de mil quilòmetres del Camp Nou. Passi el que passi, desitjar sort a tothom és el més humà i natural, però com s'ha dit tantes vegades amb el tòpic gastadíssim, el futbol és així. Així de fotut.
