Sota zero

Ni que sigui per una vegada, pensa, el Govern podria dir la veritat. Aquest cop no vol que la nevada l'enganxi desprevingut com ara fa dos anys. Aleshores la tempesta el va atrapar a la N-II i recorda amb esglai la inquietant experiència de sentir com es formen estalactites sota el nas. El record és massa fresc, literalment. Tant que des d'aquell dia viu amb la por que el cervell no se li hagi acabat de descongelar. No vol ser apocalíptic ni deixar-se endur per una allau d'alarmisme, però prendre precaucions no li farà cap nal.

No ha anat a treballar i tampoc ha portat els nanos a l'escola. Ara jeuen al seu costat, rebentats després d'ajudar-lo a fer la compra de provisions. Confia que seran suficients 10 garrafes d'aigua, 25 quilos de queviures i tres bosses d'aquells ossets de goma estratègicament col·locats perquè, abans de passar per caixa, cap pare es resisteixi a les súpliques dels seus fills. Per si la caldera fes figa o es congelessin els conductes del gas, ha comprat uns quants feixos de llenya i, en cas d'extrema necessitat, farà una foguera al menjador que els evitarà la mort per congelació. La mateixa funció tindrà el carregament de mantes, jaquetes i roba interior de folre polar que també han adquirit. No ha passat per alt la necessitat d'oci que faci suportables les llargues hores d'aïllament. Amb la sèrie completa de les aventures d'aquell espia neofeixista i dos parells de jocs de la consola en tindran de sobres. I per pur caprici consumista s'ha endut una barbacoa d'oferta i una màquina de fer crispetes.

Ara mateix, però, els productes de la compra de subsistència els envolten en la foscor d'un ascensor que ha deixat de funcionar per sobrecàrrega entre el garatge de casa i la planta baixa. Els veïns no els podran socórrer fins que tornin de treballar d'aquí unes quantes hores. Estan atrapats sota zero, però s'hi està tan calentó...