Bauzá fa de Matas

Bauzá fa de Matas. No en un sentit ampli, que no es malinterpreti. Fa de Matas quan, com l’expresident, no s’atura de treure conills del capell en el darrer minut, conills amb ganes de desaparèixer abans que es doni per conclosa la funció. L’òpera de Matas és com el REB de Bauzá. Dos projectes presentats a pocs dies d’unes eleccions que volen aparentar més que altra cosa. Matas, Cañellas... tots varen recórrer al Règim Especial Balear abans d’unes eleccions i, de moment, ha quedat en això, en un recurs electoral.

Hi ha, en la política, molt de teatre. Escenifiquen, aparenten, com si no s’adonassin que els espectadors són plenament conscients que presencien una obra. Saben que allò no és real. Bona part de la ciutadania està escarmentada, desconfia d’un polític en campanya, i més si acaba de governar incomplint promeses. Anunciar rebaixes d’imposts després d’haver-los apujat sense avisar que ho faries té un cost. La credibilitat se’n ressent.

Bauzá va a la Moncloa perquè vol projectar una imatge de poder, perquè entén que les seves promeses tindran més credibilitat, perquè creu que això el reforça. Però la imatge de Rajoy no és gaire millor que la de Bauzá. Retratar-se al seu costat no és una garantia de res. Fer-ho ara obliga a reparar que no l’havien volgut rebre en quatre anys. La percepció d’una certa submissió a Madrid, que tant s’ha treballat el president durant el seu mandat, difícilment la pot canviar una visita de metge de darrera hora, que arriba a 25 dies de les eleccions. I més, si en l’anunci estrella no es veu la mà de Balears per enlloc. Sembla l’oferiment del plat de llenties. Una imposició de Madrid.

És evident que el president confia la seva campanya en els anuncis de rebaixes d’imposts. Primer diu que eliminarà el de patrimoni; després, que rebaixarà el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats; i ara, que es faran bonificacions en l’IRPF i en l’impost de societats a empreses i autònoms. No són rebaixes generalitzades ni afecten el conjunt de la societat, que sí que ha patit els increments de pressió fiscal del PP. La lletra petita mostra que l’eliminació del primer impost només beneficia uns pocs milers de ciutadans de Balears que tenen un patrimoni de més de 800.000 euros; que la rebaixa dels altres dos només afavorirà aquells que disposin de doblers per comprar un habitatge o que puguin aconseguir-los d’un banc; i que les bonificacions d’ara només les gaudiran uns pocs milers d’empresaris i autònoms que tenguin beneficis i puguin reinvertir-los a Balears.

Ningú o gairebé ningú no rebutja una bonificació fiscal per als empresaris. En canvi, és criticable que la mesura només els beneficiï a ells, que no es plantegi el mateix per a la resta de ciutadans. És ridícul que Bauzá intenti equiparar-ho a un règim fiscal propi com el que té Canàries, de molta més transcendència. És denunciable que la reforma del tan grapejat REB, sobre el qual els polítics -només ells- dipositen tantes esperances, s’esgoti en una limitada mesura fiscal per a uns pocs. Queda clar, això sí, que entén l’Estat per compensar els desavantatges de la insularitat. És preocupant que el PP i tots els qui habitualment li riuen les gràcies es conformin amb això. I fa empegueir que hi hagi una societat civil tan dèbil que no digui res.