Jaume Mateu: "Qui s'ha radicalitzat és el Govern Balear, l'Obra és com sempre"

El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, arriba de Can Gazà, un centre de Palma que acull extoxicòmans i exalcohòlics gestionat per una associació que també presideix. Recorda que la de les Balears és una societat empobrida, amb un 20% de la població vivint per sota del llindar de la pobresa. Diu que la crisi ha afectat menys aquesta entitat que l'Obra Cultural.

L'Obra s'ha significat sempre per la defensa del català, però últimament sembla que l'únic camp d'acció és aquest i la crítica al Govern.

L'Obra té més de 40 delegacions als pobles i, de mitjana, solen fer un acte cada setmana. Per tant, unes 350 persones de Mallorca fan feina per l'Obra. L'Obra no és només Palma ni el que diu el president, hi ha una feina dels municipis. Esclar que davant uns atacs tan ferotges, que no havíem viscut ni en temps del dictador, és molt necessari que l'Obra sigui potent. I sort que l'Obra ha tingut força per acarar aquesta agressió; si no, estaríem aniquilats.

Us heu radicalitzat?

Qui s'ha radicalitzat és el Govern Balear. Qui ha sortit del consens en matèria lingüística és el PP i, diré més, és Bauzá, perquè dins el PP hi ha moltes sensibilitats i pensam que el regionalisme que va comandar aquestes illes tenia una part catalanista.

Teniu militants del PP dins l'Obra?

Sí, del PP, del PSOE, del PSM. Pràcticament de totes les forces democràtiques. El catalanisme a les Balears sempre ha estat molt transversal. I això que durant la Transició va permetre aprovar un Estatut amb cara i ulls, ara s'ha de reformular quan hi ha un partit que es radicalitza. L'Obra no s'ha radicalitzat. És on ha estat sempre. El català, com a llengua pròpia, ha de tenir molt més recorregut del que ha tingut, fins i tot amb governs propicis a la normalització. I què diu el bauzanisme? Que hem anat massa lluny.

¿Notau cansament de la vostra massa social en la defensa del català?

En quatre anys s'han fet 900 socis nous i l'últim any és un degotís constant de nous socis. Això vol dir que hi ha una confiança generalitzada en l'Obra perquè manté coherència, fermesa i una actitud molt propositiva. L'Obra no és resistencialista, la fan resistir, però hem progressat moltíssim. El nostre casal, Can Alcover, genera molta activitat i en quatre anys l'hem situat en el mapa dels equipaments culturals.

Quina massa social teniu?

Tenim 4.000 socis i anam en creixement. Fa vuit anys érem 2.600.

L'entitat nota la crisi?

I tant. L'hem notada tant que hem passat de 12 professionals a 1.

¿I la ràdio que impulsàveu s'ha vist afectada per la crisi?

Volem fer una ràdio molt participada i que tingui com a únic objectiu: llengua, cultura i país. Però la situació econòmica és la que és. Volem que sigui professional, però necessitam 500.000 euros i s'haurà de redimensionar el projecte perquè és molt necessari.

Rebeu ajuts públics?

Cap. No només això, sinó que el 2011 teníem 200.000 euros concedits pel Consell de Mallorca i no ens els van donar. L'Estat també ens enviava uns 200.000 euros i ens els varen llevar. El govern de les Illes Balears ara ha armat una brega amb una subvenció que no hem cobrat.

Parlau de la subvenció del Govern Balear que ha causat polèmica. ¿Us heu sentit estigmatitzats pel govern?

Ens han dit radicals, nazis. I per demostrar aquesta fòbia diuen que ens han donat una subvenció que conté errades, malgrat que el mateix Govern Balear reconeix que està ben feta i que el problema és el retard de l'administració a concedir-la.

¿Es pot sobreviure amb les aportacions dels socis?

Sobreviure, sí, però ho pateix l'activitat. Sobrevivim perquè les delegacions tenen activitat setmanal. Però se'n ressenten tots els programes que necessiten un professional i no hi pot ser. S'intenta suplir amb voluntariat, però, per exemple, l'Oficina de Drets Lingüístics és molt distint que la gestioni un professional que no que ho faci un voluntari.

Heu llançat crítiques al PP, ¿però el Pacte ho va fer tot bé?

Una crítica que ja vaig fer quan governaven és la poca determinació per aplicar la llei. Hem de reconèixer que els governs progressistes han fet molt poc. És veritat que el darrer Pacte va fer una feina extraordinària elaborant un pla de normalització lingüística, però no s'ha aplicat. Tenim totes les eines, però ningú no les aplica perquè no volen tenir conflictes. El pitjor de tot és que conflictivitzen la nostra llengua. No hi ha en el món cap col·lectiu que s'apedregui la pròpia teulada. ¿Jo parl un idioma conflictiu? Per què?

¿Us hi estareu gaire més temps de president de l'Obra?

No depèn només de mi. Fa vuit anys que en som president. Hem fet molta feina. Quan vàrem agafar l'Obra, vàrem trobar una entitat que no acabava de quallar i crec que li hem donat un impuls i l'hem ressituada on sempre hauria d'haver estat. I mentre la llengua catalana no ocupi el lloc que li correspon, l'Obra sempre hi haurà de ser. Per mi és un orgull ser de l'Obra perquè feim de pal de paller. Can Alcover, el casal de l'Obra, l'hem obert a tothom.