Matas esquiva la presó, Munar s'hi acosta

Palma.L'activitat judicial pels casos de corrupció es va situar ahir al centre de l'agenda política de les Illes. Són tants els fronts oberts que hi ha dies que les decisions esclaten l'una rere l'altra, com una traca. Ahir els tribunals van condemnar dos personatges que han marcat la política balear dels últims anys. Les condemnes, però, deixen regustos diferents. El Tribunal Suprem rebaixava de sis anys a nou mesos la pena de presó per corrupció que l'Audiència de Palma havia imposat a l'expresident Jaume Matas pel primer judici del cas Palma Arena. El del PP evita, de moment, el tràngol d'entrar a la presó. L'Audiència de Palma, en canvi, imposava una pena de sis anys a l'expresidenta de Mallorca i del Parlament balear, Maria Antònia Munar, pel cas Can Domenge. La Fiscalia Anticorrupció demanarà avui, previsiblement, l'ingrés a la presó de l'expresidenta d'Unió Mallorquina, el partit que durant 30 anys va decidir les majories a les Illes.

Dos casos diferents

El cas de Matas i el de Munar no tenen res a veure, més enllà de ser dos casos de corrupció que es van produir en la legislatura 2003-2007, quan els partits que dirigien (PP i UM) eren socis. L'expresident i exministre era condemnat per tràfic d'influències en la primera sentència ferma pel cas Palma Arena. El Suprem considera provat que va fer servir la seva autoritat jeràrquica perquè es concedís una subvenció de 450.000 euros al periodista que li feia els discursos, Antonio Alemany. El Tribunal l'absolia, però, dels delictes de frau a l'administració, falsedat en document oficial i mercantil, i prevaricació en concurs amb malversació, als quals l'havia condemnat l'Audiència Provincial de Palma. I li rebaixava la pena de sis anys de presó a nou mesos. Per tant, no hi entrarà. Si més no de moment, perquè ja té assenyalat per a l'octubre un nou judici per una altra peça del cas Palma Arena: un suposat suborn en la contractació de la seva dona per part d'un hoteler. No serà l'últim, perquè té prop d'una vintena de casos pendents. Si es produís una altra condemna, el seu destí canviaria.

L'Audiència de Palma, en canvi, condemnava Munar a sis anys de presó per la venda "manipulada" d'un solar públic del centre de Palma (Can Domenge) per fer-hi 600 habitatges per 30 milions, la meitat del seu valor. El tribunal considera provat que va cometre prevaricació, frau i revelació d'informació confidencial en el procés de venda del solar perquè ella i altres càrrecs del Consell de Mallorca es van posar d'acord amb el responsable de la promotora catalana Sacresa, Román Sanahuja, per beneficiar-se'n mútuament. En el judici, alguns condemnats van reconèixer que es van pagar suborns, que es jutjaran més endavant. La denúncia la va impulsar Núñez i Navarro, que va oferir per al solar 60 milions, el doble del preu pel qual es va vendre.

Munar va anunciar ahir que recorrerà al Suprem. Precisament aquest tribunal ha de resoldre una primera sentència que la condemna a cinc anys i mig per les subvencions concedides pel Consell perquè fes programes de ràdio una productora seva. L'expresidenta de Mallorca té almenys dues causes més pendents de les tantes que afecten Unió Mallorquina, el partit que va presidir i que va acabar desapareixent el 2010. Ahir, en un comunicat, Munar va denunciar que és "víctima d'una causa general", va defensar la seva "innocència" i va assegurar que "mai" no ha cobrat comissions ni ha comès cap delicte. Malgrat això, la fiscalia demanarà avui que se li imposin mesures cautelars, que podrien suposar l'ingrés a la presó.

Matas, per part seva, es va felicitar perquè es demostra que els jutges i fiscals del cas Palma Arena "s'equivoquen". "Sempre he cregut que el temps i la justícia posarien les coses al seu lloc i farien que la veritat s'imposés", va dir. I va indicar que el Suprem no s'ha deixat influir, malgrat que l'ambient "és el pitjor de tots". L'expresident, que va comparèixer en un hotel de la Colònia de Sant Jordi (Mallorca), l'indret on passa les vacances, va anunciar que estudia recórrer al Constitucional per intentar que li anul·lin el delicte de tràfic d'influències, l'únic que li queda.

El Govern li retira el quadre

Malgrat això, el Govern Balear va decidir retirar el quadre amb el rostre de Matas que estava penjat, amb els retrats dels altres expresidents, a la capella del Consolat de Mar, la seu de l'executiu. El govern s'havia compromès públicament a adoptar mesures en cas que algú que gaudís d'honors o reconeixements fos condemnat amb sentència ferma per corrupció. Ahir, José Ramón Bauzá va retirar el retrat de Matas, una decisió sense precedents.

Les dues sentències van provocar una cascada de reaccions polítiques. Mentre que el PP balear, el partit que Matas va deixar fa sis anys, es va limitar a mostrar el seu respecte per les decisions judicials, des de l'esquerra es van sentir veus qüestionant la sentència del Suprem, que li rebaixa la pena. Així es va manifestar el líder d'IU, Cayo Lara, que va considerar que sentències com la de Matas "no ajuden a confiar en la justícia". Des de Catalunya, ICV, Esquerra i les CUP van advertir que la decisió judicial augmenta la sensació que tenen molts ciutadans que els polítics corruptes gaudeixen d'"impunitat". També es va pronunciar així alguns polítics de la coalició progressista MÉS a les xarxes socials. Però, oficialment, tant aquesta coalició com el PSIB-PSOE van optar per destacar que, tot i la rebaixa, Matas ha estat condemnat per corrupció i les més de 20 peces obertes contra ell "posen de manifest la trama de corrupció generalitzada del govern Matas 2003-2007". MÉS va demanar que tornin els diners.