Un tsunami no es pot acabar mai de predir, però sembla que se n’acosta un. Ningú no sap què passarà el dia de les eleccions autonòmiques, però tothom fa càbales. Gairebé tots tenen enquestes i apunten el mateix: que PP i PSOE cauen i que Podem irromp amb força. Cap d’elles no aclareix qui governarà. Per una qüestió estadística, ara li tocaria a l’esquerra en el joc d’alternances dels darrers anys. Per probabilitats, el PP és qui té més opcions de guanyar i de governar. Però un tsunami no entén ni d’estadístiques ni de probabilitats.
El president José Ramón Bauzá sent la seva olor i baixa la guàrdia. Per primera vegada admet obertament que per mor de les seves polítiques té el seu electorat descontent i desanimat, engreixant l’abstenció. En realitat, està assumint que no té la majoria absoluta que li permet governar. L’atac de sinceritat no és habitual en un polític que es caracteritza per negar evidències sense immutar-se, com la del seu enfrontament amb el batle de Palma, Mateu Isern, o per evitar confirmar obvietats, com que Maria Salom tornarà a ser la candidata del seu partit al Consell de Mallorca.
“El nostre votant és a l’abstenció”, diu. “Hi ha una part dels nostres votants que està descontenta”, admet. “El nostre afiliat es troba dins un àmbit de desànim”, reconeix. “És a ca seva, no està mobilitzat, ni està animat, ni està estimulat per anar a votar”, remata. El president, tot solet, amolla la confessió i assumeix públicament que el PP té un problema sense que ningú no li ho demani. Només una enquesta interna que els doni 25 diputats (la majoria absoluta són 30) justificaria l’atac de sinceritat. L’olor d’un tsunami.
Bauzá és, sobretot, previsible. I, si situa el conseller d’Hisenda al capdavant de la campanya del PP, és perquè pensa jugar-s’ho tot a la carta de la recuperació econòmica. És una carta marcada. De moment, l’ha situat on és ara. Ja fa dos anys que la pregonen sense que s’hagi mobilitzat ningú. Perdrà el temps si ven una recuperació que no nota tothom. I encara el perdrà més si el dedica a justificar les retallades que sí que han notat molts i que no han servit per complir l’objectiu de dèficit i contenir el deute. Potser li aniria millor amb el vot de la por si vol mitigar el tsunami.
La mateixa olor que sent Bauzá penetra en altres ambients. Provoca les enteses que darrerament es produeixen entre el PSOE i el PP en l’àmbit estatal o el sobtat interès de tota casta d’empresaris per reunir-se amb els socialistes balears. Segurament explica també la timidesa amb què es mostra l’ecotaxa en els primers documents programàtics del PSIB. Els mateixos socialistes que fa poc l’exigien a Bauzá només es comprometen, de moment, a valorar-ne l’aplicació si governen. L’olor és perfum per a MÉS, que s’embafa i fins i tot es trasbalsa somiant la cadira del Consolat.
El tsunami es diu Podem. Recull vot de càstic, i aquí té terreny abonat perquè el PP governa amb majoria absoluta i ha aplicat retallades mai vistes i perquè Balears ha destacat en corrupció política fins no fa gaire. Té el clima perfecte per desencadenar-se. Però queden quatre mesos. Temps suficient perquè atacs, divisions, discursos buits, contradiccions i reconeixements d’incompliments fiscals puguin convertir el tsunami en un temporal assumible.
