Pere Sampol: "La classe empresarial de les Illes ha estat sempre provinciana"

Pere Sampol (Montuïri, 1951) es considera un indignat, "molt indignat", i ho vehicula a través de l'escriptura. Se n'ha anat de la política institucional, però no podrà deixar mai de fer política.

Fa dos anys vàreu escriure Espanya no té remei i ara El fracàs d'Espanya . Estau obsessionat amb Espanya?

És Espanya la que està obsessionada amb nosaltres, amb Catalunya, Balears i el País Valencià. És una obsessió malaltissa que els fa perseguir la nostra llengua i cultura i espoliar els nostres recursos fiscals.

I per què fracassa Espanya?

Per un malbaratament de recursos públics a causa de la gran corrupció d'una oligarquia que practica el saqueig des de l'Edat Mitjana fins ara.

Balears tampoc no pot donar lliçons en això de la corrupció.

És que aquesta corrupció ha impregnat tota la societat: des d'un gran contracte públic per la privatització del sector energètic, per exemple, fins a l' enxufe per col·locar algú en un ajuntament.

I el vostre partit, el PSM, tampoc no se n'escapa. Per primera vegada té membres imputats en un suposat cas de corrupció. ¿Ha perdut la virginitat?

El PSM és diferent perquè, malgrat una imputació molt qüestionable, la nostra diputada va dimitir. Aquest procés no neix d'una investigació judicial, sinó de la denúncia d'un adversari polític, un alt càrrec del PP. Crec que això quedarà en res.

En el vostre llibre dibuixau una Espanya en fallida i apuntau com a sortida l'estat propi. Supòs que el veis més a prop a Catalunya.

Evidentment. Els ciutadans de Catalunya tenen consciència nacional. A Balears, els ciutadans conscients encara som una minoria.

A què atribuïu que el nacionalisme sigui minoritari a Balears?

La classe empresarial, a diferència de la de Catalunya o el País Basc, sempre ha estat totalment provinciana. No ha exercit un lideratge ni ha exercit de referent de les classes populars, més aviat ha estat al servei de la castellanització i de l'explotació econòmica de les Illes.

Per això a Balears el nacionalisme només ha funcionat vinculat al progressisme?

Hem de tenir en compte que existeixen nacionalistes des de finals del segle XIX i principis del XX. Hi ha una intel·lectualitat mallorquina que defensa l'autonomia i teoritza sobre els Països Catalans, però mai no aconsegueix una articulació política per fer que el nacionalisme sigui present a les institucions. Això només s'aconsegueix el 1979 de la mà del PSM. I curiosament es culpa el PSM que el nacionalisme no tingui més pes a les Illes, tot i que ara és l'únic nacionalisme parlamentari.

Com pot afectar el procés del Principat a Balears?

A dos nivells: a curt termini provocarà una radicalització encara major de l'espanyolisme. A mitjan termini, dependrà de com evolucioni el procés a Catalunya. Si s'aconsegueix l'estat propi, progressa socialment i econòmicament, i aprofundeix en el sistema democràtic, els militants de les Illes tindrem un exemple per oferir als nostres conciutadans. L'espoli fiscal de les Balears anirà augmentant, i ja aportam el 14% del que produïm, i això ajudarà a obrir els ulls a molta gent.

¿Les polítiques del PP de Bauzá creen nacionalistes?

Les polítiques radicals tensionen socialment i allunyen ideològicament uns ciutadans d'uns altres.

Com definiríeu el govern de Bauzá?

És un govern provincià i que ha tornat a l'estructura caciquil i piramidal dels partits del primer quart del segle XX. És d'obediència cega als mandats de Madrid en tots els aspectes: en el lingüístic i cultural, però també en l'econòmic, en detriment dels empresaris de les Illes, que encara no en són conscients.

En què es diferencia el PP de Bauzá del de Matas o Cañellas?

Del PP de Matas no se'n diferencia tant. Matas fa un canvi quan passa pel ministeri de Medi Ambient i té relació amb l'oligarquia espanyola. De la seva mà desembarquen les grans constructores espanyoles, que monopolitzen els contractes públics. Bauzá fa una passa més i va de la submissió en la qüestió econòmica a abraçar les polítiques lingüístiques de Rajoy. Cañellas, en canvi, arriba al poder amb Aliança Popular i pràcticament és l'únic baró que toca poder, i això li permet certa autonomia.

Us considerau un indignat?

Molt indignat. He anat a més manifestacions des que estic jubilat de la política que en tota la història.

Indignat amb qui?

Amb el poder. I amb els votants del PP també. Als que tenc confiança els dic: "Per què em feis això?"

Enyorau la política institucional?

No, tornar a la política institucional haurà de ser en una altra vida.

I ara, jubilat, què feis?

Faig un poc de vida contemplativa, un poc de pagès, escric, llegesc i seguesc la política dels Estats Units, m'ajuda a entendre què ens està passant, perquè és l'imperi que dicta les polítiques a les colònies.