El PP es pensa que perd. Si no, no faria una llei que diu que ja compleix i que inclou com a novetat una mesura per tocar allò que no sona a un nou Govern. Per què, si no, establir per llei que el pròxim Govern ha de tenir com a màxim el mateix nombre d’alts càrrecs que l’actual? Si José Ramón Bauzá pensàs que ell serà el pròxim president, no faria cap llei per obligar-se a fer el mateix que fa ara, llevat que no es fiï d’ell mateix. La Llei de transparència del PP és una llei de perdedors.
I no és la primera iniciativa del PP que demostra que no ho veuen clar. La proposta per elegir directament els batles, que finalment ha quedat en no-res, suposava canviar les regles del joc per afavorir els seus interessos electorals. I la llei per reduir el nombre de diputats és tres quarts del mateix. Si s’aprovàs, cosa que no passarà, el PP complicaria les possibilitats de la resta per governar.
La llei del PP torna a ser una llei inútil, com la Llei de símbols, que va aixecar una espessa polseguera i no s’ha aplicat, o com la Llei de l’emprenedor, la primera que va fer, una declaració d’intencions que només ha servit perquè considerem emprenedors tots els qui munten un bar o tots els autònoms que, en realitat, són treballadors d’empreses camuflats. És inútil, perquè si hi ha una nova majoria la derogarà, com ells van fer quan varen arribar amb lleis que no els anaven bé, com la d’IB3, una llei consensuada que van canviar sense miraments amb un decret llei, un dels 28 que ha aprovat Bauzá durant el seu mandat.
La proposta popular, a més, torna a ser una mala resposta al fenomen Podem. Es planteja perquè hi ha una major exigència social de transparència cap a la classe política, un moviment social que ha propiciat el naixement d’aquest nou partit i que, almenys de moment, només Podem vehicula. El PP reacciona tard i malament. De cara a la galeria, cerca cobrir l’expedient amb una llei de mínims i només actua quan es veu estret. Primer amb la polèmica de la farmàcia, Bauzá mostra una declaració de renda que ningú li demanava i que només demostra que per a Hisenda la seva apotecaria és una activitat (ja sabem que per al Tribunal Superior de Justícia no ho és). Ara, quan els socialistes presenten un text en un context propici, el PP torna a reaccionar i gira la truita amb una alternativa de mínims, que el rebaixa. Entre i entre, la llei vigent, la de bon govern, ni s’ha desenvolupat completament ni s’ha acabat d’aplicar amb Bauzá de president.
Els populars derogaran la Llei del bon govern i aprofitaran el debat obert per tornar a cercar el titular fàcil. Diran que l’esquerra no vol reduir el nombre d’alts càrrecs, igual que van dir que no vol reduir diputats. La rebaixa en les exigències de transparència quedarà en un segon pla i tornaran a treure l’argumentari de manual, aquell que ho justifica tot per reduir la despesa pública. Només una dada: la despesa en sous d’alts càrrecs del Govern no representa ni el 0,02% del pressupost autonòmic anual.
I sempre podran dir que el Pacte també ho va fer, que van aprovar la Llei del bon govern en el darrer minut de la legislatura passada perquè l’aplicàs el nou Govern. I sempre els podrem recordar que el Pacte va perdre un minut després.
