Política de salvació

El Consell de Mallorca s’ha fet tan petit que el vestit li cau. Entre el Consell de Maria Antònia Munar i el de Maria Salom hi podria haver un terme mitjà

El transformisme en política no és nou, però darrerament prolifera com mai. La crisi dels partits tradicionals, una major exigència social de transparència i participació i, fins i tot, el clima d’incertesa generat condueixen les diverses formacions a adoptar comportaments que sovint semblen forçats o impostats. Hi ha partits que camuflen les seves sigles desgastades en noms de moda, es disfressen, canvien de carcassa sense alterar res més, ni les cares, esperant que algun vot despistat acabi caient a la seva xarxa. N’hi ha d’altres que fan primàries per elegir els seus candidats perquè, al final, com sempre, els aparells acabin decidint. Uns continuen fent llistes a dit i, per mantenir el vet als imputats, obliguen els seus a fer tripijocs per continuar-se presentant. Altres mostren declaracions de renda i de patrimoni que no diuen res. O fan programes participats per acabar dient el mateix que haurien dit sense estar participats. És la política de salvació.

El Consell de Mallorca s’ha fet tan petit que el vestit li cau. Entre el Consell de Maria Antònia Munar i el de Maria Salom hi podria haver un terme mitjà. No es justifica un debat de política general com el d’ahir en una institució que ven que no fa política. Fer petit el Consell tenia un perill: que al final la societat no acabàs apreciant que existeix. A diferència de Menorca o d’Eivissa, on és vist com el veritable govern -el Govern és dels mallorquins-, a Mallorca no té ni tindrà mai aquest paper perquè ja l’ocupa l’Executiu. És vera que la institució gestiona àrees clau, com les carreteres, els serveis socials, l’urbanisme o el suport als ajuntaments, però si només es limita a gestionar, no cal tanta parafernàlia. Ho podria fer el Govern. Ara també s’ha de disfressar el Consell per aconseguir que algú posi a l’urna la papereta específica amb els noms dels candidats a la institució que hi haurà dia 24 de maig als col·legis electorals. D’aquí a les eleccions, tots els qui es presenten a presidir-lo -ahir Salom ja va començar a fer campanya- es cuidaran de vendre que és una peça clau en l’entramat institucional d’aquest país. Una altra política de salvació.

El president José Ramón Bauzá no s’ha prodigat en el diàleg amb representants socials o polítics, sobretot amb els que no són de la seva corda. Però no només ha evitat aquest art amb als sindicats o amb l’oposició, també havia anat oblidant durant el seu mandat sectors del seu propi partit, que s’han despenjat. Ara que les enquestes no l’acompanyen i les eleccions s’acosten, ha de fer vídeos de propaganda demanant disculpes per tal d’intentar vendre una imatge de polític proper, que sap rectificar i contestar WathsApps. I ha d’acotar el cap davant el president Gabriel Cañellas, aguantar sermons, oblidar-se per uns moments de la seva indisposició puntual i sopar amb ell i amb els seus. Tot perquè no li surten els números. Política de salvació.