Quixots

Hi ha gent que assumeix la fesomia del seu ca. N’hi ha que cada vegada s’assemblen més a la seva caricatura. Aznar, per exemple, ha acabat imitant els seus imitadors. Bauzá actua ara com el Quixot de la contra de l’ Ultima Hora. Instal·lat en una realitat paral·lela, sembla com si el rellotge se li hagués aturat el 23 de maig. No se’n tem que tot ha canviat. Llança les mateixes ofertes de pacte als socialistes que abans de les eleccions. I continua anunciant un congrés extraordinari que ningú veu. Com si a força de repetir-ho s’hagués de convertir en realitat.

Un dels seus batles el descrivia no fa gaire com el conductor que va en sentit contrari per l’autopista i creu que són la resta els qui no van bé. Ja no és l’home que va aconseguir la majoria absoluta més gran del PP balear, sinó qui la va dilapidar amb els pitjors resultats que s’han vist mai. Quan un president que acaba de perdre la poltrona ofereix un pacte que fa riure al seu receptor, convé que ens comencem a preocupar per ell. Bauzá no vol assumir que ara també són els seus els qui no el volen. No fa cap gest de retirada. Si espera que fracassi un pacte d’esquerres, hauria de saber que ni així seria president. Abans s’haurien de convocar unes altres eleccions i no sembla que estigui en disposició de tornar a ser el candidat.

El PP desperta de la hipnosi de Bauzá. Mentre per darrere comencen a moure els fils, els mateixos batles que varen perdre amb ell fan brindis al sol a cop de dinars. Quan la conseqüència d’un ultimàtum és un altre ultimàtum, convé que t’ho facis mirar. Ni fas tremolar ningú, ni tens estratègia. Bauzá pot estar tranquil. Massa anys fent de xotet de corda perquè d’aquí surti el pastor.

Parlen del Senat cada quatre anys per donar una sortida a polítics amortitzats. Quan només és notícia per això o pels posats que fa el PP amb les prospeccions, convé que ens demanem si no és hora que desaparegui. Quan el nom del Consell de Mallorca no apareix ni en un titular de les negociacions d’un pacte, convé que ens plantegem el mateix. No té sentit a Mallorca una institució que s’ha convertit en intranscendent. No perquè no tingui competències importants, sinó perquè no es justifica que no puguin ser gestionades des del Govern. El Consell només tenia sentit com a contrapoder. Les forces que es destinaran ara a reflotar-lo són debades.

Segurament hi deu haver manuals de negociació que alguns dels interlocutors de l’esquerra s’han llegit. En algun d’ells deu dir que retardar l’hora d’afrontar el problema no el solucionarà. Palma hauria de donar-los llum. El bon rotllo dura fins que es comença a parlar de les coses importants. No calia tant viatge per arribar fins aquí.

Aquesta partida no és com les altres. No només es juga aquí. El PSOE i Podem també la juguen a Madrid i amb la mirada posada en les generals. Els primers tenen ordres de no entrar i els segons tenen instruccions per no cedir. L’acord, però, no es prendrà a Madrid, sinó aquí. Seran les bases de MÉS les que hauran de decidir si accepten un govern en minoria amb el PSIB. L’opció que voldrien evitar és la més probable. Es veu a venir que hi haurà més quixots.