A LA CONTRA

Rebatiant-ho tot

No es poden estar els nostres polítics de canviar el nom de les coses. Com si el nom fes la cosa. L’esquerra s’hi dóna, a rebatiar. Cada vegada que pacta ho fa amb un títol diferent i, tanmateix, són ‘el Pacte’. Igual que la via de cintura és el segon cinturó i que l’impost del turisme sostenible sempre serà l’ecotaxa. La dreta ara fa el mateix per riure’s d’ells. Parla del ‘Pacte de la conga’ o de ‘l’ecotaxa 2.0’ només perquè creu que li ha quedat graciós. És igual si no ballaven la conga o si no hi ha res de 2.0 en la nova ecotaxa. Ells ho repeteixen mil vegades fins a avorrir-nos i fer que els avorrim.

L’ecotaxa -sempre serà l’ecotaxa- s’ha d’aplicar. Basta un motiu bastant senzill per justificar-ho: els ciutadans ho decidiren el 24 de maig. Se’n poden aportar més. S’ha d’aplicar perquè la nostra comunitat està mal finançada, rep manco doblers dels que calen per garantir uns serveis públics mínims als ciutadans. N’hi pot haver més, de motius. Un altre, per exemple, és que socialment s’instaura la percepció que no es reparteixen prou els beneficis que genera el turisme i sí, en canvi, alguns dels seus costos o inconvenients. I l’ecotaxa pot ser aquest element corrector.

Parlant de percepcions socials, la de l’ecotaxa sembla inversament proporcional a la dels hotelers -els grans, ja sé que no s’ha de generalitzar. A mesura que aquest col·lectiu ha anat guanyant detractors, en part gràcies al seu esforç, l’ecotaxa és un dels pocs impostos que guanya adeptes. És ben vist perquè no el paga la majoria. I si els governs s’obstinen a imposar tributs mal vistos, què no han de fer quan en tenen un d’acceptat.

A mesura que l’impost avança es va reorientant el debat i van canviant els protagonistes. Ara ja no es discuteix si s’ha d’aplicar o no. Ja no es qüestiona on s’ha de recaptar, qui l’ha de cobrar o qui l’ha de pagar. Els hotelers i el PP modifiquen posicions mentre perden pistonada. Assumeixen que s’aplicarà. No fan tant renou. Eviten dir que l’arribada del tribut suposarà la fi del món. Admeten que a curt termini no passarà res i parlen de perjudicis per al turisme d’aquí a uns anys, com si tinguessin una bolla, com si el món no hagués de canviar si no fos per l’ecotaxa. En realitat ens avisen del que vindrà: darrere de qualsevol desgràcia hi trobaran l’impost.

En el nou debat, els hotelers ja no són els protagonistes. Cremam etapes. Ara es desperten els ecologistes. D’un dia per l’altre tornam a sentir a parlar del GOB, aquella organització que un dia va ser tan potent a ca nostra. I Podem, com no podia ser d’altra manera, s’apunta també a aquest bombardeig. Ells són també els més ecologistes, malgrat que no fa ni mig any dubtaven de prometre l’ecotaxa en el seu programa.

El debat ja és un altre. Gira sobre la destinació dels fons que es recaptaran amb el tribut. No és un debat menor i aquí l’experiència hauria de servir. Si la ciutadania no es va fer seva la primera ecotaxa no va ser només per la campanya en contra dels hotelers o per la seva poca durada, també va ser perquè no es va comprovar el benefici social de la seva aplicació. La clau serà saber què es fa amb la recaptació. I si la volen fer durar, hauran de fer alguna cosa més que rebatiar-la.