Renunciar a les sigles

A Mallorca, no fa gaire, podien saber el teu nom i llinatges mirant enrere el teu arbre genealògic. La immigració i la modernor ho han fet impossible. Amb els partits passa el mateix. Fins fa uns anys tots tenien nom i llinatges coneguts, però les modes són les modes. Començaren canviant les sigles clàssiques per noms com MÉS, Suma o Gent per, que intentaven evidenciar que eren molts. Ara, la darrera moda és posar-se per nom verbs conjugats en primera persona del plural: Podem, Guanyem, Som... que intenten implicar l’elector. Canviar-se el nom suposa renunciar a les sigles. Però s’hi pot renunciar a cara alta o per la porta de darrere.

Renunciar a les sigles per la porta de darrere no és tan greu si ho fas tu. El PP ha fet un festival a tot l’Estat denunciant que el PSOE renunciava a les seves sigles. Tot perquè a Sóller els socialistes es presenten en coalició amb el dimoni banyut, o sigui, Podem. Ara que a municipis com Vilafranca i Alaró el PP perd les seves sigles, ningú obre boca. L’operació dels populars en aquests municipis només es pot considerar una estafa i una mostra d’hipocresia. No renuncien a les sigles per formar coalicions, sinó per poder presentar candidats que estan imputats. I així el seu president, José Ramón Bauzá, pot continuar dient que els imputats no van a llistes del PP. Feta la llei, feta la trampa.

Mentre el PP no presenti candidatura en els municipis on els seus es presenten com a agrupacions d’electors, haurem de pensar que continuen sent els seus que desapareixen formalment per poder reaparèixer si les aigües tornen a solc. Mentre el PP no rellevi el batle d’Alaró com a gerent del Fogaiba -i de Semilla-, l’empresa pública que gestiona més pressupost de la Conselleria d’Agricultura, haurem de pensar que el continua considerant un dels seus i que és ell i la seva agrupació d’electors qui el representa en aquest municipi malgrat estar imputat.

L’error és haver posat el llistó en la imputació, haver deixat en mans dels jutges una decisió, com la de confeccionar candidatures, que és política. Bauzá va prendre la decisió en un context molt determinat, quan internament necessitava consolidar el seu poder i quan externament necessitava donar una imatge contundent contra els nombrosos casos de corrupció que afectaven càrrecs del seu partit i, a la vegada, mostrar un trencament amb el passat. Si manté el llistó deu ser perquè entén que el context no ha canviat.

El discurs contundent que ven Bauzá contra la corrupció se sustenta bàsicament en el seu vet als imputats per anar a llistes. Però si per poder-lo mantenir ha de permetre que els imputats es puguin presentar amb marques blanques, convindran que la contundència no és tanta. I el que és pitjor per Bauzá: demostra que no té tant poder com volia aparentar. S’entén. Després d’oferir-se per demanar perdó a cada un dels votants del PP que s’han desencantat, després de sotmetre’s a la crítica de la vella guàrdia en un sopar d’indigestió, ara deixa fer als batles que fan desaparèixer el seu partit. Tan fàcil com hauria estat dir que ara ja no hi ha imputats, que són investigats.