Si s’ha d’extreure alguna conclusió del debat d’ahir és que s’apropen les eleccions, que s’ha d’escenificar l’enfrontament i que els discursos ja estan fets. Ahir els vàrem sentir. Si després de tres anys el discurs del president Bauzá és el de l’herència rebuda, és evident que ja no el canviarà d’aquí a les eleccions de l’any vinent. El plantejament té sentit. Passa per insistir sobre l’opinió pública que el Pacte fou un fracàs que ens va dur a la ruïna. I passa per fer veure als electors que PSIB i MÉS, si volen governar, s’hauran d’unir per reeditar quelcom semblant a un Pacte de Progrés.
A l’altre costat també està bastant pastat l’argumentari. I també el vàrem sentir ahir: Bauzá només sap retallar. Aquí l’estratègia consisteix a fer calar a l’opinió pública que amb ell els ciutadans perden drets i serveis públics. La sanitat, l’educació i els serveis socials són pitjors. Els partits de l’oposició no deixaran passar el conflicte educatiu o lingüístic per mostrar Bauzá com un polític absolutista, poc dialogant. I, evidentment, insistiran que això és el que continuarà fent si torna a governar.
La contraposició de discursos s’embolcallarà amb tensió i retrets. I d’això també en va ser una mostra el ple d’ahir. L’oposició no va callar en tot el debat i la presidenta del Parlament els va donar arguments. Guardant les distàncies, la presidenta ha de ser com un àrbitre. Ha de dirigir el debat, però no hi ha d’intervenir gaire. I si es converteix en protagonista és que no ho ha fet bé. Ahir, Marga Durán va començar bé, traient targetes grogues a l’oposició per marcar els límits, però va acabar malament, no deixant que Armengol pogués defensar-se de l’envestida rebuda per Cabrer. Se la veia massa pendent de l’oposició i s’evidencià en detalls com el que protagonitzà amb Barceló, a qui va retreure que s’hagués dirigit a ella com a “senyora Bauzá” quan era evident que el portaveu de MÉS va patir un lapsus.
No li negaré que és complicat dirigir un debat en què uns i altres es llancen retrets i desqualificacions constants. Que si Armengol diu a Cabrer que hauria de “tancar la boqueta”, que si aquesta es posa la mà a la cintura i li contesta que a ella no la fa callar ningú, que si Heidi, que si Caputxeta Vermella... El perill de forçar massa per aquí és que es davalla el nivell. I quan això passa també pot calar en la societat una sensació que la institució no serveix per a res. Només es barallen. Està bé que els polítics siguin didàctics (no cal que mostrin gràfiques quan tanmateix no es veu el que hi posa), però fer discursos massa simplistes també davalla el nivell. I, a poder ser, els seus missatges haurien d’arribar a la societat sense que pel camí es deterioràs la institució en la qual els defensen.
