Els hotelers ho han entès

La Federació hotelera ha entès que amb Podem res no tornarà a ser com abans. Amb la crisi i amb un PP amb majoria absoluta, ha gaudit d’un estatus privilegiat que pot tenir data de caducitat. La sensata reflexió del nou secretari general de Podem a Balears provoca una virulenta reacció d’un sector mal acostumat. Que un polític -sí, Alberto Jarabo ja exerceix de polític- digui que no han de governar els hotelers sinó el Govern i que no ho ha de fer per a uns pocs sinó per a una majoria social no hauria de molestar ningú. En canvi, la reflexió és considerada agressiva i hostil per un lobby que mostra el llautó.

Ningú no qüestiona la seva aportació a l’economia o a la recuperació que mostren els indicadors. Allò que és més qüestionable és si la política econòmica s’ha de deixar a les seves mans i si s’ha de fer a canvi de res; si no, es podria fer més perquè les temporades turístiques històriques que es viuen repercutissin sobre un major percentatge de població i creassin més ocupació o evitassin la seva precarització, per exemple, ampliant la temporada o permetent que també se’n poguessin beneficiar d’altres, com l’oferta complementària. En tot aquest plantejament no hi ha res de nou. Ja fa massa temps que es parla de desestacionalitzar o d’acabar amb la dependència que genera el monocultiu turístic. L’única diferència és que ara ho diu Podem.

La por a Podem que demostren els hotelers -ja sé que parlar d’hotelers és una generalització injusta- no es manifesta cap a altres formacions que, com MÉS, han fet el mateix discurs abans i el continuen fent ara. La Federació hotelera dóna més crediblitat a Podem. Potser és la por a allò desconegut la que provoca la dura reacció a la defensiva. Potser és la docilitat del darrer Pacte de Progrés la que explica que el sector no s’immuti amb la resta. Els hotelers han d’agrair al Pacte que es redimís de l’ecotaxa i es convertís en el precursor d’una legislació a mida, que el PP de Bauzá ha explotat i ampliat fins a límits mai vistos.

Els hotelers ho tenen clar. El PP, en canvi, continua pensant que l’adversari és el PSIB i surt dia sí i dia també a intentar posar-los el dit a la nafra. Un dia converteix un pacte electoral a Sóller en un pacte amb el dimoni i en una renúncia als principis socialistes, i el ven a tot l’Estat com una demostració que faran el que sigui per desbancar-los, fins i tot deixar Pedro Sánchez amb el cul a l’aire. Un altre dia toca sembrar dubtes sobre la candidata socialista. I, al següent, tirar pel cap dels socialistes la crisi que pateixen a Lloseta. Fins i tot són capaços d’aprofitar la baixa d’un dirigent de Podem que compleix condemna per tràfic de drogues per denunciar amb qui són capaços de pactar els socialistes.

El PP es pensa que parlant del contrari no parlaran d’ell. Interpreta que denunciant pactes com el de Sóller a escala estatal serà capaç de situar tanta pressió sobre Ferraz que podrà limitar uns acords que, en realitat, l’únic que faran és posar en perill algunes de les seves majories absolutes. No s’adonen que el PSIB no necessita ningú per mostrar la seva debilitat, a Sóller o a Lloseta.

L’habilitat dels populars els permet fer esfumar la querella que imputava la cúpula d’IB3 i el candidat a Calvià. Veurem a canvi de què. I els permet deixar en un segon pla la investigació sobre el seu suposat finançament irregular. Ara bé, ni parlant cada dia pot evitar que un divendres s’aparegui un espectre al Parlament amb una bena al cap i tothom vegi què ha estat del seu darrer govern i es torni a vincular el seu nom amb el de la corrupció.