No trobarem tres actuacions que hagi fet el batle Isern a Palma per les quals pugui ser recordat. En positiu, s’entén. Si les cercam, més val no mirar la setmana que deixam enrere. S’ha posat de manifest la seva incapacitat per acabar amb el corc a la policia local. Fins a tres cops d’Anticorrupció han afectat en el darrer any i mig un departament tan delicat de l’Ajuntament sense que es conegui què ha fet don Mateo. Després de la darrera operació, s’ha limitat a suspendre de feina i sou uns policies que ni poden dur arma ni es poden acostar al seu lloc de feina. Una mesura contundent. Quan el batle ha d’agrair a la Fiscalia Anticorrupció que li faci la feina, quan ha de dir que el darrer cop és una oportunitat per reorganitzar el departament policial corcat, malament. No justifica el sou si li ha de fer la feina un altre.
El problema ve d’enrere, però això no és excusa. És a ell a qui ha esclatat i sembla com si l’hagi conegut al mateix temps que la resta de ciutadans (pensar que ja el coneixia encara seria pitjor). I dóna la imatge de no controlar l’Ajuntament. No se li pot retreure que no assumeixi en públic la seva culpa, però això només és un gest, una manera de cremar-se quan se sap amortitzat. Al batle, se li ha d’exigir més. Que posi ordre, per exemple. I que, almenys, faci fora el regidor responsable de la policia. No perquè l’han imputat, sinó per haver estat incapaç d’acabar amb un problema que s’arrossega des de fa massa temps. Un problema que, s’ha de dir, no és exclusiu de Palma -també afecta Calvià-, tot i que això no el fa manco preocupant, al contrari.
El cas de la policia marcarà el seu mandat. Això i que els seus no l’han volgut i ell no s’hi ha volgut enfrontar. No trobarem actuacions en positiu de prou abast que puguin contrarestar-ho. No cerqueu infraestructures. En temps de crisi no se’n fan. Només es pot fer un palau de congressos i un hotel que no saben com treure’s de sobre. Haurem de cercar en un altre lloc. I és vera que, amb ell, el centre de Palma rep més creueristes i té un poc més de vida en diumenge, però no vindria tanta gent sense la inestabilitat que pateixen països competidors. És vera, també, que li ha tocat governar en temps de crisi però, a l’hora de gastar, ha optat per eixugar deute a costa de retallar serveis públics. I la decisió és seva.
No ens enganem. El batle ha viscut de dues situacions que poc tenen a veure amb la seva gestió: la seva imatge i la contraposició d’aquesta amb la de Bauzá. Ha demostrat capacitat d’arribar a acords amb l’oposició, tot i que bona part d’aquests hagin quedat en paper banyat (Palma ciutat antidesnonament, per exemple), i ha fet gala de mà esquerra i capacitat de reacció. Però, en realitat, no ha demostrat més capacitat de consens o de rectificació que altres polítics, excepte un: José Ramón Bauzá.
El batle ha jugat a diferenciar-se de Bauzá i, amb l’ajuda del president mateix i de l’oposició municipal, ha pogut projectar una imatge d’home de consens i amb do de gents que no té el cap de l’Executiu. L’enfrontament amb Bauzá i José María Rodríguez l’ha mostrat com una víctima i li ha servit per consolidar un perfil d’home d’estat, que prioritza els interessos de la institució als del seu partit. Ha volgut fer de polític sense partit i ha quedat sense partit quan més el necessitava. Ara dóna més maneta que mai, però ni podrà repetir com a batle ni Palma recordarà la seva gestió.
