El decret de llengües de Bauzá limita l'autonomia dels centres

PalmaEl nou decret llei aprovat pel govern balear perquè el trilingüisme es pugui aplicar aquest curs escolar va entrar ahir en vigor després de ser publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). Segons diversos agents de la comunitat educativa, el nou text topa frontalment amb la llei orgànica d'educació (LOE). Mentre la llei espanyola garanteix l'autonomia pedagògica dels centres a l'hora de decidir, per exemple, el seu projecte educatiu o lingüístic, el nou decret llei -que és de rang inferior- restringeix aquesta autonomia.

El polèmic decret de llengües imposat pel govern popular de José Ramón Bauzá malgrat la suspensió judicial limita el català a les aules. En els seus articles 4 i 5, el decret llei regula el cas d'aquells centres educatius que no s'adaptin a l'anomenat tractament integrat de llengües (TIL) i els obliga, per un costat, a respectar els mínims establerts i a impartir "de manera equilibrada en cadascuna de les llengües oficials" la resta de matèries no lingüístiques. A la vegada, subordina aquests projectes als criteris de la conselleria d'Educació, que pot acabar imposant un projecte diferent al triat pel consell escolar del centre.

La restricció a l'autonomia dels centres és un dels elements denunciats per responsables de l'escola concertada, autoritats de la Inspecció Educativa, sindicats de l'ensenyament i representants de pares i mares. Segons l'assessor jurídic d'Escola Catòlica, Marc González, el nou decret llei topa amb l'article 121.6 de la LOE, que estableix "el dret del titular d'un centre a configurar i disposar el seu projecte educatiu, incloent-hi, esclar, el projecte lingüístic".

També l'estatut balear, en el seu article 26.6, estableix que "els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris". Amb tot, malgrat que alguns dels agents del món educatiu sondejats plantegen la via dels tribunals contra el nou decret llei, aquesta norma té rang de llei i, per tant, s'ha tancat la via de la impugnació. Només queda l'opció del recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei, que podrien formular el Defensor del Poble o 50 diputats o senadors.