Les llistes electorals només preocupen a polítics i periodistes. Entretenen, però no canviaran gairebé ni un vot. Els noms no són per al ciutadà una prioritat a l’hora de triar la papereta. Tampoc ho són els programes. Gairebé ningú se’ls llegirà. A aquestes altures, bona part del peix ja està venut. La major part del vot està decidit, potser no tot a partits en concret, però sí a una oferta reduïda de candidatures o a una ideologia determinada. La incertesa, la que mostren les enquestes i no dissimulen els polítics, la provoquen els indecisos, els que tenen clar a qui no votaran però encara no saben entre qui triaran i els que encara no han decidit si hi seran el 24 de maig. No elegiran en funció de les llistes o dels programes. Pesaran més altres factors: els missatges o consignes amb què els bombardegin en campanya, els seus entorns, les polèmiques que es puguin crear, les errades o encerts dels candidats... Els indecisos es mouran en funció de si perceben que el seu vot pot ser determinant en algun grau o en funció de si plou o fa sol.
Ningú o gairebé ningú votarà o deixarà de votar el PP o el PSOE per la composició de les seves llistes. Però les seves candidatures aporten alguna informació. I deixen entreveure que ni populars ni socialistes les tenen totes. El candidat del PP, José Ramón Bauzá, s’envolta de fidels, però no pot fer la llista que voldria, ha de fer concessions al partit per intentar mobilitzar-lo. Si hi posa els batles o Biel Company no és per gust, sinó per necessitat, perquè interpreta que pot aprofitar els seus vots. En realitat, però, el PP sap perfectament que la composició de la seva llista no farà variar ni un vot. Si no, no hauria posat Bauzá de candidat.
El nucli dur del ‘bauzanisme’ es protegeix en els llocs de sortida, per si de cas. El mateix fa el PP al Consell de Mallorca. No és moment d’arriscar-se, sinó de conservar posicions. A Palma, la cosa és diferent. L’oposició s’entesta a veure pertot la mà de José María Rodríguez. Els interessa, ara que la Fiscalia Anticorrupció torna a citar-lo, que se’l vegi devora Bauzá. Però el cert és que l’ombra de Rodríguez en les actuals llistes del PP és més borrosa que mai. Els seus van en llocs de risc al Consell i en els darrers llocs de sortida de Palma. Els nous rodriguistes ja no són obra d’ell, sinó dels seus dos fills polítics: Álvaro Gijón i Sandra Fernández.
En el PSIB també abunden els fidels a Armengol en els llocs de sortida, però almenys la socialista s’arrisca amb algunes incorporacions intencionades. A MÉS, les llistes són obra dels militants i simpatitzants, que encertaren els desitjos de la direcció. Com a Podem. Els candidats de partits petits o nous aporten més informació. El de Podem, Alberto Jarabo, està pensat per pactar amb l’esquerra, tot i que no se sap quan. En canvi, el de Ciutadans, Xavier Pericay, està digitat per pactar amb el PP com abans millor. El d’El Pi, Jaume Font, està predeterminat a entrar al corral del PP a la Part Forana. Veurem si en pot sortir. I el de Guanyem cerca que tothom vegi la volta que ha fet Esquerra Unida per acabar presentant Manel Carmona sense les seves sigles i acompanyat d’una candidata d’Esquerra Republicana. Les llistes, un entreteniment.
