En el seu afany per demostrar que no sabia res dels negocis del seu marit, la infanta fa tot un paperot. “No ho sé”, “no ho record”, “ho desconec”, “no em consta”... s’excusa en més de 500 respostes durant la seva declaració davant el jutge Castro. Cristina opta per passar per una ignorant per intentar salvar-se (a ella i a la família reial) i fins i tot es presenta com una mestressa de casa d’aquelles en blanc i negre. “Jo m’ocupava dels nins, de les seves activitats, de l’escola” i “el meu marit s’ocupava de tota la part de les despeses”, arriba a dir. O sigui, que ens hem de creure que ella que fa feina a la Caixa no sabia res dels comptes i que l’exjugador d’handbol era qui duia els nombres. Sabíem que el rei és irresponsable (no està subjecte a responsabilitat, diu la Constitució espanyola). Ara sabem que la seva filla és la reina de l’evasiva.
