image-alt

COMPANYS DE VIATGE

RAFAEL ARGULLOL

Riure’ns de les nostres ombres

Sense la ironia la vida amb prou feines seria suportable. Però habitar la condició irònica no és gens fàcil ni en la vida ni, consegüentment, en l’art. La burla o el sarcasme o la mordacitat no sempre...

El gran seductor

P otser els dos màxims seductors de la cultura moderna han sigut Baudelaire i Nietzsche. Anomeno seductor literari aquell que en un moment determinat entra en la vida d’un lector jove i el commou de tal...

La pasión del infinito

Recorriendo las calles de la antigua Palermo, al llegar a una placita cuyos edificios circundantes estaban tan quebrados que parecían afectados por un seísmo reciente, me encontré con una pintada que me...

La passió de l’infinit

Recorrent els carrers de l’antic Palerm, quan arribava a una placeta envoltada d’edificis tan deteriorats que semblaven afectats per un sisme recent, vaig trobar una pintada que em va cridar l’atenció: “...

Los ritos de la verdad oculta

Una gran mayoría de argumentos de nuestra historia literaria proceden, directa o indirectamente, de la tragedia griega. Sería asombroso comprobar hasta qué punto hemos sido deudores de las reflexiones sobre...

Els ritus de la veritat oculta

Una gran majoria d’arguments de la nostra història literària procedeixen, directament o indirectament, de la tragèdia grega. Seria sorprenent comprovar fins a quin punt hem sigut deutors de les reflexions...

Les virtuts del caos

Potser de tots els llibres sobre l’adolescència -que són molts- l’únic realment creïble és El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger. Amb tot, moltes vegades aquesta novel·la s’ha llegit en funció...

El vuelo más libre

Creo que el mundo –el mundo lector– se divide entre los que han leído con entusiasmo 'El Principito' y los que no. Los que pertenecemos al primer grupo hemos vuelto cíclicamente al libro de Antoine de...

El vol més lliure

Crec que el món -el món lector- es divideix entre els que han llegit amb entusiasme El Petit Príncep i els que no. Els que pertanyem al primer grup hem tornat cíclicament al llibre d’Antoine de...

El viatge de la imaginació

Encara que ell, pel que sembla, no havia viatjat mai a l’estranger, l’escriptor italià Emilio Salgari va fer viatjar per tot el món milers de joves lectors. Amb Jules Verne viatjàvem cap al futur, i amb...

Un nom escrit a l’aigua

Vaig llegir abans el seu epitafi que les seves obres. Va ser arran de la meva primera estada a Roma i de la meva primera visita a un monument romà: la piràmide de Cesti. Allà, en l’anomenat Cementiri dels...

El que és maleït i el que és sant

Jueu, cosmopolita, nascut en un racó de l’Imperi Austrohongarès, mort en ple apocalipsi d’Europa. Hi va haver un selecte grup d’escriptors que van reunir aquestes característiques. Un dels més destacats va...

El gran interrogador

Crida l’atenció que una de les obres més asserenants de la cultura moderna fos escrita enmig d’una de les convulsions bèl·liques més atroces que ha patit Europa. Michel de Montaigne va escriure els Assaigs...

A la sombra del volcán sagrado

Hubo un tiempo en que los admiradores de 'Bajo el volcán' formaban una suerte de cofradía cuyos miembros se intercambiaban confidencias e informaciones casi esotéricas sobre la novela. No sé si este culto...

Del placer y del dolor

En el colegio religioso donde estudié había un cura, profesor de filosofía para más sorna, que siempre nos advertía: "Guardaos de los epicúreos". Pero, paradójicamente, nunca nos enseñó en qué consistía la...

A l’ombra del volcà sagrat

Hi va haver un temps en què els admiradors de Sota el volcà formaven una mena de confraria, els membres de la qual s’intercanviaven confidències i informacions gairebé esotèriques sobre la novel·la. No sé...

Del plaer i del dolor

En el col·legi religiós on vaig estudiar hi havia un capellà, professor de filosofia per a més inri, que sempre ens advertia: “Guardeu-vos dels epicuris”. Però, paradoxalment, mai ens va ensenyar en què...

Sentits i sentiments

Habitar literàriament la delicada frontera que uneix i separa sentits i sentiments està a l’abast de pocs escriptors. N’hi ha que són mestres en la indagació dels sentiments, i són capaços de...

Més enllà del vel d’ISIS

S empre tenen especial interès les geografies simbòliques establertes pels escriptors: la boira del nord, l’enlluernament del sud, l’horitzó de l’aurora, l’agonia de ponent. Rilke parla de la “muntanya de...

El gran mestre de la negror

A la Frick Collection de Nova York hi ha una extraordinària pintura de Piero della Francesca que s’ha convertit, per a mi, en la representació ideal de Joan de Patmos. És a dir, que me l’he apropiat com a...

El poder del centelleig

V a ser un dels escriptors més lliures del segle XX, i això li va valer crítiques radicals, desqualificacions, abruptes redescobriments, homenatges. També va ser un dels més complexos, dels més poc...

La doble exploració

Com a lector he anat alternant les meves preferències per la Ilíada i per l’ Odissea, des que les vaig llegir per primera vegada. Crec que va ser aquesta última, l’ Odissea, la primera que va arribar a les...

La voluntat de fugir

Va deixar d’escriure l’agost del 1873. Tenia 20 anys. Fins llavors, Arthur Rimbaud havia estat fugint per mitjà de la paraula. A partir de llavors també va sortir de la paraula. M’interessen molt aquestes...

Els lleons I les hienes

Una de les morts més belles de la literatura moderna és la del príncep de Salina a El Guepard. Tomasi di Lampedusa fa que el príncep assisteixi a la seva pròpia agonia i la descrigui en termes tan vius com...

Déu, el mestre i el mariner

Q uan era petit vaig llegir una versió infantil de Moby Dick. Era un text molt reduït en comparació amb l’original, amb belles il·lustracions sobre la vida marinera i la persecució de la balena blanca....

Siluetes lliscant en un paisatge gris

Gairebé tothom lector coneix Georges Simenon pels casos del detectiu Maigret, però l’extraordinàriament prolífic autor va escriure moltes altres novel·les sense el protagonisme del cèlebre detectiu. Algunes...

Acròbates Sense xarxa

E n el seu epitafi va voler que posessin “Va ser l’Individu”; però, en realitat va ser el més contradictori i plural dels individus, el que va usar més màscares, el que es va abandonar creativament a un...

Jugar a ser déu

N o he sigut mai un gran amant de la ciència-ficció, tot i que sí que he llegit amb gust alguns excel·lents escriptors assimilats a aquest gènere, començant per Jules Verne. M’ha encuriosit contrastar les...

Infierno sin paraíso

Si un escritor ha sido controvertido, y directamente detestado por muchos, ha sido Louis Ferdinand Céline. Antijudío, colaboracionista, traidor, Céline es uno de los ejemplos más repetidos cuando se alude...

El poeta que quería vencer al miedo

Lucrecio se propuso vencer al más invencible de los adversarios del ser humano: el miedo. Ya este propósito consagró una de las obras más titánicas de la historia de la literatura. 'De rerum natura' ('De la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Següent >