Desde mi casa, por la noche, veo en lo alto de un edificio un rótulo luminoso de Assicurazione Generali y pienso a menudo en Franz Kafka, que se pasó media vida como empleado de esta compañía en Praga, una...

Des de casa meva, a la nit, veig a la part alta d’un edifici un rètol lluminós d’Assicurazione Generali i penso sovint en Franz Kafka, que es va passar mitja vida com a empleat d’aquesta companyia a Praga,...

A un europeo occidental le sorprende el enorme respeto, casi devoción, que existe en Rusia por sus grandes escritores. Desde Pushkin en adelante, poetas y novelistas han sido vistos como educadores y como...

A un europeu occidental li sorprèn l’enorme respecte, gairebé devoció, que hi ha a Rússia pels seus grans escriptors. De Puixkin ençà, poetes i novel·listes han estat vistos com a educadors i com a...

Los devotos del 'Ulises' de James Joyce no solo celebran religiosamente, cada año, el Bloomsday, en honor de Leopold Bloom, personaje principal de la novela, sino que, al menos algunos de ellos, se...

E ls devots de l’ Ulisses de James Joyce no solament celebren religiosament, cada any, el Bloomsday, en honor de Leopold Bloom, personatge principal de la novel·la, sinó que, almenys alguns, esmorzen sovint...

Dicen que en La Escuela de Atenas Rafael Sanzio lo pintó con la cara de Miguel Ángel. Está sentado en la escalinata en posición melancólica, y es posible que, en efecto, la melancolía sea el hilo invisible...

Diuen que a l’ Escola d’Atenes Rafael Sanzio va pintar Heràclit amb la cara de Miquel Àngel. Està assegut a l’escalinata en posició malenconiosa, i és possible que, en efecte, la malenconia sigui el fil...

Con el paso del tiempo cada vez estoy más alejado del barroquismo literario. En poesía odio el amaneramiento y la sobreacumulación de imágenes; en el ensayo detesto los textos que oscurecen aquello que se...

A mb el pas del temps cada vegada estic més allunyat del barroquisme literari. En poesia odio l’amanerament i la sobreacumulació d’imatges; en assaig detesto els textos que enfosqueixen allò que es proposen...

Sin la ironía apenas sería soportable la vida. Pero no es nada fácil ni en la vida ni, consecuentemente, en el arte habitar la condición irónica. La burla o el sarcasmo o la mordacidad no siempre participan...

Sense la ironia la vida amb prou feines seria suportable. Però habitar la condició irònica no és gens fàcil ni en la vida ni, consegüentment, en l’art. La burla o el sarcasme o la mordacitat no sempre...

P otser els dos màxims seductors de la cultura moderna han sigut Baudelaire i Nietzsche. Anomeno seductor literari aquell que en un moment determinat entra en la vida d’un lector jove i el commou de tal...

Recorriendo las calles de la antigua Palermo, al llegar a una placita cuyos edificios circundantes estaban tan quebrados que parecían afectados por un seísmo reciente, me encontré con una pintada que me...

Recorrent els carrers de l’antic Palerm, quan arribava a una placeta envoltada d’edificis tan deteriorats que semblaven afectats per un sisme recent, vaig trobar una pintada que em va cridar l’atenció: “...

Una gran mayoría de argumentos de nuestra historia literaria proceden, directa o indirectamente, de la tragedia griega. Sería asombroso comprobar hasta qué punto hemos sido deudores de las reflexiones sobre...

Una gran majoria d’arguments de la nostra història literària procedeixen, directament o indirectament, de la tragèdia grega. Seria sorprenent comprovar fins a quin punt hem sigut deutors de les reflexions...

Potser de tots els llibres sobre l’adolescència -que són molts- l’únic realment creïble és El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger. Amb tot, moltes vegades aquesta novel·la s’ha llegit en funció...

Creo que el mundo –el mundo lector– se divide entre los que han leído con entusiasmo 'El Principito' y los que no. Los que pertenecemos al primer grupo hemos vuelto cíclicamente al libro de Antoine de...

Crec que el món -el món lector- es divideix entre els que han llegit amb entusiasme El Petit Príncep i els que no. Els que pertanyem al primer grup hem tornat cíclicament al llibre d’Antoine de...

Encara que ell, pel que sembla, no havia viatjat mai a l’estranger, l’escriptor italià Emilio Salgari va fer viatjar per tot el món milers de joves lectors. Amb Jules Verne viatjàvem cap al futur, i amb...

Vaig llegir abans el seu epitafi que les seves obres. Va ser arran de la meva primera estada a Roma i de la meva primera visita a un monument romà: la piràmide de Cesti. Allà, en l’anomenat Cementiri dels...

Jueu, cosmopolita, nascut en un racó de l’Imperi Austrohongarès, mort en ple apocalipsi d’Europa. Hi va haver un selecte grup d’escriptors que van reunir aquestes característiques. Un dels més destacats va...

Crida l’atenció que una de les obres més asserenants de la cultura moderna fos escrita enmig d’una de les convulsions bèl·liques més atroces que ha patit Europa. Michel de Montaigne va escriure els Assaigs...

Hubo un tiempo en que los admiradores de 'Bajo el volcán' formaban una suerte de cofradía cuyos miembros se intercambiaban confidencias e informaciones casi esotéricas sobre la novela. No sé si este culto...

En el colegio religioso donde estudié había un cura, profesor de filosofía para más sorna, que siempre nos advertía: "Guardaos de los epicúreos". Pero, paradójicamente, nunca nos enseñó en qué consistía la...

Hi va haver un temps en què els admiradors de Sota el volcà formaven una mena de confraria, els membres de la qual s’intercanviaven confidències i informacions gairebé esotèriques sobre la novel·la. No sé...

En el col·legi religiós on vaig estudiar hi havia un capellà, professor de filosofia per a més inri, que sempre ens advertia: “Guardeu-vos dels epicuris”. Però, paradoxalment, mai ens va ensenyar en què...

Habitar literàriament la delicada frontera que uneix i separa sentits i sentiments està a l’abast de pocs escriptors. N’hi ha que són mestres en la indagació dels sentiments, i són capaços de...

S empre tenen especial interès les geografies simbòliques establertes pels escriptors: la boira del nord, l’enlluernament del sud, l’horitzó de l’aurora, l’agonia de ponent. Rilke parla de la “muntanya de...