La transgresión de las fronteras

Un mito literario surge cuando una época lo necesita y cuando esta época cobija al autor con el talento adecuado para expresar aquella necesidad. Prometeo constituye uno de los más destacados ejemplos de...

La transgressió de les fronteres

Un mite literari sorgeix quan una època el necessita i quan aquesta època acull l’autor amb el talent adequat per expressar aquella necessitat. Prometeu constitueix un dels més destacats exemples d’aquesta...

Un héroe, un loco, un santo

Hubo un tiempo en el que, en cierto modo, a Yukio Mishima le sucedió como a Lord Byron: fue más conocido por su leyenda que por su obra, fue más comentado por su muerte que por su vida. El suicidio ritual...

Un heroi, un boig, un sant

Va haver-hi un temps en el qual, en certa manera, a Yukio Mishima li va passar com a Lord Byron: va ser més conegut per la seva llegenda que per la seva obra, va ser més comentat per la seva mort que per la...

Elogio del sonámbulo

La biografía de Heinrich von Kleist está iluminada por su impactante muerte, un suicidio singular en una época, el Romanticismo, en la que no escasearon las muertes voluntarias de escritores y artistas. Una...

Elogi del somnàmbul

La biografia de Heinrich von Kleist està il·luminada per la seva mort tan impactant, un suïcidi singular en una època, el Romanticisme, en què no escassejaven les morts voluntàries d’escriptors i artistes....

Éxtasis y sabiduría

Si tuviese únicamente quince segundos para definir la esencia de la antigua cultura griega me referiría a la pareja formada por el héroe trágico y por el sabio platónico. Esta pareja abraza todo un mundo de...

Èxtasi i saviesa

Si tingués únicament quinze segons per definir l’essència de l’antiga cultura grega em referiria a la parella formada per l’heroi tràgic i pel savi platònic. Aquesta parella abraça tot un món de complexitat...

Entre lo inesperado y lo innombrable

A menudo me he encontrado preguntándome lo que vería Samuel Beckett en tal o cual situación. Esto no me ha pasado con ningún otro escritor antiguo o moderno, quizá con la excepción de Kafka. Pero hay...

Entre l’inesperat i l’innominable

Sovint m’he trobat preguntant-me què veuria Samuel Beckett en aquesta situació o aquella altra. Això no m’ha passat amb cap altre escriptor antic o modern, potser amb l’excepció de Kafka. Però hi ha...

La gran cadena de l’existència

Moltes vegades m’he preguntat quin era el secret de William Shakespeare, el secret de la seva permanència fecunda generació rere generació. És evident per a gairebé tothom la seva vocació d’interrogador...

El derribo de los ídolos

Tal como se había propuesto logró planear sobre la atmósfera moral del siglo que se inició el año de su muerte. Pues, en efecto, ningún pensador tuvo la influencia que tuvo Friedrich Nietzsche en el siglo...

El derrocament dels ídols

Tal com s’havia proposat, va aconseguir planar sobre l’atmosfera moral del segle que es va iniciar l’any de la seva mort, ja que, en efecte, cap pensador va tenir la influència que va tenir Friedrich...

El mundo visto desde los árboles

Es un escritor en el que se combina con una agilidad admirable el racionalismo y la fantasía, el espíritu ilustrado y una visión onírica del mundo. Podemos volver las veces que queramos a Italo Calvino...

El món vist des dels arbres

És un escriptor en el qual es combina amb una agilitat admirable el racionalisme i la fantasia, l’esperit il·lustrat i una visió onírica del món. Podem tornar les vegades que vulguem a Italo Calvino perquè...

Culpables sin culpa

Desde mi casa, por la noche, veo en lo alto de un edificio un rótulo luminoso de Assicurazione Generali y pienso a menudo en Franz Kafka, que se pasó media vida como empleado de esta compañía en Praga, una...

Culpables sense culpa

Des de casa meva, a la nit, veig a la part alta d’un edifici un rètol lluminós d’Assicurazione Generali i penso sovint en Franz Kafka, que es va passar mitja vida com a empleat d’aquesta companyia a Praga,...

El maestro de los abismos

A un europeo occidental le sorprende el enorme respeto, casi devoción, que existe en Rusia por sus grandes escritores. Desde Pushkin en adelante, poetas y novelistas han sido vistos como educadores y como...

El mestre dels abismes

A un europeu occidental li sorprèn l’enorme respecte, gairebé devoció, que hi ha a Rússia pels seus grans escriptors. De Puixkin ençà, poetes i novel·listes han estat vistos com a educadors i com a...

El constructor del gran laberinto

Los devotos del 'Ulises' de James Joyce no solo celebran religiosamente, cada año, el Bloomsday, en honor de Leopold Bloom, personaje principal de la novela, sino que, al menos algunos de ellos, se...

El constructor del gran laberint

E ls devots de l’ Ulisses de James Joyce no solament celebren religiosament, cada any, el Bloomsday, en honor de Leopold Bloom, personatge principal de la novel·la, sinó que, almenys alguns, esmorzen sovint...

En la oscuridad está la luz

Dicen que en La Escuela de Atenas Rafael Sanzio lo pintó con la cara de Miguel Ángel. Está sentado en la escalinata en posición melancólica, y es posible que, en efecto, la melancolía sea el hilo invisible...

En la foscor hi ha la llum

Diuen que a l’ Escola d’Atenes Rafael Sanzio va pintar Heràclit amb la cara de Miquel Àngel. Està assegut a l’escalinata en posició malenconiosa, i és possible que, en efecte, la malenconia sigui el fil...

El concierto de los sentidos

Con el paso del tiempo cada vez estoy más alejado del barroquismo literario. En poesía odio el amaneramiento y la sobreacumulación de imágenes; en el ensayo detesto los textos que oscurecen aquello que se...

El concert dels sentits

A mb el pas del temps cada vegada estic més allunyat del barroquisme literari. En poesia odio l’amanerament i la sobreacumulació d’imatges; en assaig detesto els textos que enfosqueixen allò que es proposen...

Reírnos de nuestras sombras

Sin la ironía apenas sería soportable la vida. Pero no es nada fácil ni en la vida ni, consecuentemente, en el arte habitar la condición irónica. La burla o el sarcasmo o la mordacidad no siempre participan...

Riure’ns de les nostres ombres

Sense la ironia la vida amb prou feines seria suportable. Però habitar la condició irònica no és gens fàcil ni en la vida ni, consegüentment, en l’art. La burla o el sarcasme o la mordacitat no sempre...

El gran seductor

P otser els dos màxims seductors de la cultura moderna han sigut Baudelaire i Nietzsche. Anomeno seductor literari aquell que en un moment determinat entra en la vida d’un lector jove i el commou de tal...

La pasión del infinito

Recorriendo las calles de la antigua Palermo, al llegar a una placita cuyos edificios circundantes estaban tan quebrados que parecían afectados por un seísmo reciente, me encontré con una pintada que me...

La passió de l’infinit

Recorrent els carrers de l’antic Palerm, quan arribava a una placeta envoltada d’edificis tan deteriorats que semblaven afectats per un sisme recent, vaig trobar una pintada que em va cridar l’atenció: “...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >