Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

Dins del bosc dels secrets

UNA DE LES MÉS ESTRANYES I ESSENCIALS LLIÇONS que rep el cadell humà és l’existència del secret. Que sapiguem, els altres animals desconeixen aquesta existència. Però el nen rep molt aviat de l’adult la...

image-alt

La canviant escenografia de la ferida

IGUAL QUE ES POT ANALITZAR A TRAVÉS DEL NU,la genealogia de la pintura també es pot analitzar a través de la guerra. En tots dos casos la substitució de l’al·legoria pel realisme condueix a les formes...

L’escriptor que pintava les emocions

PELS CARRERS DEL PARÍS DE FINALS DEL SEGLE XIX un home cerca desesperadament la pedra filosofal. A aquest alquimista fora d’època l’envolten tot tipus de perills i, també, d’ombres persecutores que el...

La màgia del cavall blau

HE DISCUTIT AMB AMICS DE DIVERSOS PAÏSOS SOBRE L’EXISTÈNCIA D’UNA FLOR que fos realment de color blau. Uns diuen que l’han vista; d’altres neguen que existeixi. Jo tinc dubtes. He vist flors aproximadament...

La refinada saviesa d’Orient

MÉS QUE HORES ES NECESSITEN DIES per contemplar amb justícia els frescos pintats per Benozzo Gozzoli, entre el 1459 i el 1461, al Palau Mèdici-Riccardi de Florència per encàrrec de Piero di Cosimo, el...

image-alt

El temps que lluita contra el temps

MAI HE ACABAT D’ENTENDRE l’entusiasme pels Caps d’Any ni, encara menys, pels propis aniversaris, sobretot, en aquest últim cas, quan es compten els anys ja més des de la tomba que des del bressol. Però com...

En el naixement també es pinta el destí

Després de la passió i mort de Crist, el naixement de Jesús és, segurament, el motiu més representat a la pintura europea, almenys fins al segle XVIII, que és quan es produeix la seva quasi definitiva...

Entre els núvols i les ruïnes

LA RECERCA DE LA LLUM a la pintura europea té dos moments clau: el descobriment de l’ombra i el protagonisme dels núvols. El Renaixement italià va començar sense que s’haguessin produït cap dels dos. Fins a...

image-alt

Tot contemplant la rosa celestial

ABANS DEL CINEMA VAN SER LA PINTURA I L’ESCULTURA, i després el gravat, els encarregats de posar rostre als herois i als déus. A nosaltres ens costa, actualment, imaginar un príncep de Salina amb una cara...

image-alt

L’escala de l’etern retorn

DES DEL MATEIX ORIGEN DE LA PINTURA ELS PINTORS han volgut enfrontar-se a les tres limitacions pròpies del seu art predilecte: l’estatisme, la manca de narrativitat i la presó bidimensional de les formes...

image-alt

La concentrada bellesa de l’enemic

El poeta, pintor i gravador William Blake va ser un formidable enemic de la Il·lustració. De fet Blake va ser, sobretot, un visionari que tractava de traduir en diversos llenguatges les seves visions,...

Epifania de la santa Avarícia

EL MÓN ES POT REPRESENTAR EN UN MIRALL CIRCULAR d’uns deu centímetres de diàmetre. Això em va estranyar molt quan vaig veure el petit oli per primera vegada al Museu del Louvre. Jo, que aleshores vivia a...

image-alt

El futur és una màscara del passat

OSTENDE ÉS ARA UNA CIUTAT MODERADAMENT TURÍSTICA PERÒ A MITJANS DEL SEGLE XIX, quan hi va néixer James Ensor, era un poble de pescadors pobres i de comerciants d’una modesta prosperitat. Fill d’aquest...

image-alt

El geni lluita contra ell mateix

ENFRONT DE LA MAJORIA DELS LLOCS COMUNS que s’utilitzen, si jo hagués de definir la genialitat al·ludiria a la capacitat d’un creador per lluitar contra ell mateix. El geni -una paraula manipulada fins a la...

image-alt

L’absència que domina el present

RECORDO QUE A CASA HI HAVIA LA COL·LECCIÓ de clàssics de l’art de Noguer-Rizzoli, uns llibres sobris amb la tapa negra que, per a molts, van ser iniciàtics. El meu preferit era el volum 23, dedicat a...

image-alt

Soroll i silenci dins d’un cercle

QUAN VAIG VEURE PER PRIMER cop aquesta pintura vaig estar a punt de passar de llarg. Com que, en general, no m’agraden les natures mortes, probablement vaig considerar que en un museu tan farcit d’obres...

El nostre doble i nosaltres

A VEGADES ES DIU que l’home té por de la seva pròpia ombra. I és cert. Però també ho és que l’ombra provoca fascinació i encís. És el territori on es tradueix allò que, en certa forma, escapa als límits del...

L’atractiu de la Venus imperfecta

FA UNS QUANTS ANYS -el 2008- va haver-hi a Londres un petit escàndol perquè la companyia que administrava el metro de la ciutat havia rebutjat la reproducció d’una Venus que servia per anunciar una...

image-alt

L’inesgotable joc de la memòria

QUE LA NOSTÀLGIA ÉS una de les principals fonts de l’art es fa evident en totes les èpoques. Fins i tot es podria definir l’art a través de la seva capacitat de rememoració. Un combat amb la mort que té la...

image-alt

L’ambigua superioritat de l’instint sobre la raó

Vladimir Nabokov, a Lolita, va descriure amb tota la seva complexitat l’atracció poderosa i anàrquica de la sensualitat adolescent sobre una mirada adulta. Al segon volum de la seva A la recerca del temps...

image-alt

La vida d’una natura morta

LES NATURES MORTES SÓN, EN CERTA MANERA, la conseqüència de la interiorització de la mirada en el moment en què l’art s’allunya de l’èpica religiosa i mítica. Els pintors dels Països Baixos i del nord...

image-alt

La riquesa continguda en la senzillesa

SALVADOR DALÍ ES VA DECLARAR OBSESSIONAT PEL QUADRE, i no només li va dedicar diverses variacions pictòriques sinó també un llarg escrit interpretatiu, d’acord amb el seu “mètode” paranoic-crític. Dalí fins...

image-alt

El voluptuós remolí de la festa

A ‘LA NIT DE WALPURGIS’, escena central del Faust de Goethe, Mefistòfil mostra al protagonista la desenfrenada diversió del poble, aliè a les lleis i moral convencionals. Dirigida per l’encanteri de les...

image-alt

El calze sagrat de la tenebra

Mai he estat aficionat als quadres de ballarines d’Edgar Degas ni he prestat una atenció particular a les seves escenes de circ. La majoria de les seves teles dedicades a les carreres de cavalls m’han...

image-alt

El joiós descobriment dels plaers

A LES ÀMFORES GREGUES hi ha molts testimonis del culte al vi, a través del déu Dionís. Destruïda gran part de la pintura antiga, la ceràmica és la millor crònica de la passió genealogista que imperava en la...

image-alt

Retorn al banquet dels sentits

TOTA OBRA D’ART ÉS INESGOTABLE en el sentit que exigeix un continu retorn. I, de fet, després de l’impacte d’una primera visió en directe -encara que s’hagi vist, reproduïda, moltes vegades-, l’autèntic...

image-alt

Una obra mestra de la subtilesa

EL TEMA DE L’ANUNCIACIÓ va ser un dels preferits pels pintors del Renaixement, potser perquè comportava, al mateix temps, un vessant líric i un vessant dramàtic. L’àngel anuncia a Maria que l’esperit diví...

image-alt

La fi de la festa de l’amor

EL 1717, QUAN ES VA PRESENTAR A L’ACADÈMIA, la pintura de Jean-Antoine Watteau Peregrinació a l’illa de Citera es va considerar una obra mestra que recollia l’atmosfera de l’època. De sobte, el seu autor...

image-alt

L’obra que ho abraça tot

PERTANY A LA FRATERNITAT DELS QUE VAN MORIR JOVES, d’aquells que, segons la màxima grega, eren estimats pels déus: Schubert, Mozart, Rafael, Leopardi. Philipp Otto Runge va morir a Hamburg, el 1810, als 33...

image-alt

Entre el capvespre i l’aurora

QUAN NIETZSCHE, el 1890, va començar el seu ostracisme mental, era un complet desconegut a Europa. Quan va morir, el 1900, alguns artistes destacats, com Strindberg i Munch, ja l’assenyalaven com un...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >