Rafael Argullol

Rafael Argullol

Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Soc professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i he escrit trenta-cinc llibres de poesia, narrativa, assaig i viatges. He col·laborat en diversos diaris. He treballat en diversos pintors, arquitectes i músics. El fruit més recent d'aquest treball és l'estrena de l'òpera 'L'enigma di Lea', creada en col·laboració amb el compositor Benet Casablancas. Prèviament, havia participat en obres teatrals i operístiques de La Fura dels Baus. Més informació a la meva pàgina web: www.rafaelargullol.com

Escriptors davant del foc

Ala Galeria Tretiakov de Moscou hi ha un quadre pertorbador d’Ilià Repin titulat Nikolai Gógol cremant el manuscrit de la segona part de ‘Les ànimes mortes’. És una pintura entre realista i expressionista...

El poeta i el pastor

Diuen que Petrarca s’estimava més un text original grec que havia comprat a un comerciant bizantí que no pas tota la seva poesia. Si aquesta preferència fos certa -cosa que no sabrem mai-, atorgaria una...

L’anarquista del llenguatge

É s probable que en els últims anys de la seva vida Antonin Artaud trobés en Van Gogh el còmplice que havia estat buscant durant tant de temps. De fet, quan Artaud va escriure Van Gogh, el suïcidat de la...

Las contradicciones del educador

En ningún país, como en Rusia, se venera a los escritores, si tenemos que juzgar, no sólo por las estatuas que se pueden observar en todas las ciudades sino también por la presencia habitual de referencias...

Les contradiccions de l’educador

E n cap país es venera els escriptors com a Rússia, si ho hem de jutjar no sols per les estàtues que es poden observar a totes les ciutats, sinó també per la presència habitual de referències literàries en...

La vida paralela

Según contó él mismo después, el día que había decidido suicidarse, a los 24 años de edad, Gustav Meyrink se encontró con un folleto que alguien había deslizado por debajo de la puerta de su habitación. Su...

La vida paral·lela

Segons va explicar després ell mateix, el dia que havia decidit suïcidar-se, als 24 anys d’edat, Gustav Meyrink es va trobar amb un fulletó que algú havia fet lliscar per sota de la porta de la seva...

El cos sense límits

Havent-se endinsat en l’inexplicable, es va passar la vida donant explicacions. Va haver d’explicar que no era un mal cristià tot i procedir d’una família de conversos. Va haver d’explicar que no era...

Saber estar, saber viure

A l’ Escola d’Atenes de Rafael amb el gest indica la terra en lloc del cel, com fa Plató, el seu mestre i rival filosòfic. Un bon diagnòstic: Aristòtil tenia, poderosament plantats, els peus a terra....

El poeta agitador

Va morir, crec recordar, quan assistia, camuflat, a l’estrena de la pel·lícula Escopiré sobre les vostres tombes, una adaptació de la seva novel·la del mateix nom. Boris Vian havia treballat en el projecte...

Esperit, sang, creació

E l 790, un any després de la Revolució Francesa, tres joves estudiants del seminari protestant de Tübingen, destinats a convertir-se amb el temps en grans noms de la cultura europea, van plantar un arbre...

Por el infierno hacia Dios

N o fue aceptado por el ejército americano durante la Segunda Guerra Mundial porque era un "hombre indiferente" y, por tanto, con tendencia a la locura. La izquierda sospechaba de él porque, a sus dudas con...

Per l’infern cap a Déu

No va ser acceptat per l’exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial perquè era un “home indiferent” i, per tant, amb tendència a la bogeria. L’esquerra sospitava d’ell perquè als seus dubtes amb el...

Una llagosta amb un llaç blau

V an escriure la seva necrològica quan encara vivia i encara va sobreviure diversos anys, un formidable acte de ressentiment que, secretament, potser molts escriptors estarien disposats a fer per enterrar...

El fuego que no ardió

S e dice que Virgilio, moribundo, quiso quemar la Eneida y que así lo indicó a sus albaceas. No se cumplieron sus deseos, y durante casi 1800 años Virgilio fue considerado el poeta por excelencia. Con la...

El foc que no va cremar

Es diu que Virgili, moribund, va voler cremar l’ Eneida, i que així ho va indicar als seus marmessors. No es van complir els seus desitjos, i durant gairebé 1.800 anys Virgili va ser considerat el poeta per...

Libertad contra dogmas

Cuando en 1936 publicó Retorno de la Unión Soviética André Gide se ganó la enemistad de muchos intelectuales de izquierdas con los que había compartido el ideal comunista. Sus detractores le acusaron de...

Llibertat contra dogmes

Quan el 1936 va publicar Tornada de la Unió Soviètica, André Gide es va guanyar l’enemistat de molts intel·lectuals d’esquerres amb els quals havia compartit l’ideal comunista. Els seus detractors el van...

Invitación al inconformismo

U na de las principales dificultades de la vida pública —aunque también de la vida individual— es ponerse en el lugar del otro, tratar de pensar como él o averiguar la causa de sus opiniones. La pereza y el...

Invitació a l’inconformisme

Una de les principals dificultats de la vida pública -tot i que també de la vida individual-és posar-se en el lloc de l’altre, intentar pensar com ell o esbrinar la causa de les seves opinions. La mandra i...

El gran emmascarat

Va escriure que viure no era necessari sinó que el que era necessari era crear; un paral·lelisme amb el lema de la Lliga Hanseàtica, que defensava la necessitat de navegar per sobre de la de viure, però,...

De la inocencia y de la seducción

M uchos escritores desarrollan estilos bien distintos a lo largo de su trayectoria literaria pero recuerdo a pocos que tengan una tan nítida diferenciación entre dos etapas como Henry James. Buena parte de...

De la innocència i de la seducció

Molts escriptors desenvolupen estils ben diferents al llarg de la seva trajectòria literària, però en recordo pocs que permetin fer una diferenciació tan nítida entre dues etapes com Henry James. Bona part...

La piel interior del mundo

P ara penetrar en la literatura de Juan Rulfo no es ocioso dejarse acompañar por su fotografía. Rulfo fue un excelente fotógrafo y durante años recorrió el México rural para capturar imágenes de la vida...

La pell interior del món

Per penetrar en la literatura de Juan Rulfo no és ociós deixar-se acompanyar per la seva fotografia. Rulfo va ser un excel·lent fotògraf i durant anys va recórrer el Mèxic rural per capturar imatges de la...

Apóstoles de la destrucción

E ntre las muchas lecturas que tengo que agradecer a la biblioteca de mi abuelo está la de un libro, primorosamente encuadernado, como casi todos los otros volúmenes de aquella biblioteca tan valiosa para...

Apòstols de la destrucció

Entre les moltes lectures que he d’agrair a la biblioteca del meu avi hi ha la d’un llibre, primorosament enquadernat, com gairebé tots els altres volums d’aquella biblioteca tan valuosa per a mi, que...

Saber es sentir

Vi una vez a María Zambrano en su casa de Madrid. Estaba rodeada de gatos y tenía ochenta y pico de años. Su voz era realmente singular: ronca, profunda, con multitud de acentos superpuestos, desde el...

Saber és sentir

Vaig veure una vegada María Zambrano a casa seva a Madrid. Estava envoltada de gats i tenia vuitanta anys i escaig. La seva veu era realment singular: ronca, profunda, amb multitud d’accents superposats,...

Tractat de rebel·lia

Hi ha autors amb vocació iniciàtica o que, sense tenir-ne, han estat vistos com a iniciàtics pels seus lectors. A la fi del segle XVIII el cas més impactant és el de Goethe amb el seu Werther, un llibre...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >