19/01/2020

L’àngel de la història

2 min
Angelus Novus (1920). Aquest dibuix de Paul Klee va ser adquirit l’any següent per Walter Benjamin, que s’hi va inspirar per a la seva teoria pessimista de la història. Ara pertany a la col·lecció del Museu d’Israel a Jerusalem.

E n el memorial que se li ha dedicat a Portbou, lloc on es va suïcidar el 1940, el mar sembla ser el receptor de la memòria de Walter Benjamin. És dels pocs monuments públics de gran bellesa, el contrapunt consolador d’una vida tràgica com la de Benjamin. D’ell es pot dir que el seu influx va anar creixent al mateix ritme que la seva llegenda, cosa que el va convertir en un dels pensadors més llegits de la segona meitat del segle XX. No crec que la seva influència hagi disminuït, perquè el llegeixen, sobretot, els que no volen ser guiats per respostes sinó interrogats per preguntes: hi ha pocs escriptors com Benjamin per escapar dels dogmes.

Paul Klee va dibuixar l’àngel, l’Angelus Novus, que Walter Benjamin en les seves Tesis sobre la filosofia de la història va convertir en custodi d’una interpretació apocalíptica de l’esdevenir. No estic segur que el que Klee va dibuixar fos el que Benjamin va veure en el dibuix. Tanmateix, aquest és el poder de l’art: la relació paradoxal que hi ha entre l’artista i l’espectador. A Benjamin li agradava treballar amb paradoxes i jo, com a lector, també he tingut una relació paradoxal amb el filòsof alemany. Els desacords han incrementat el meu interès pel seu pensament, especialment pel que fa a les seves reflexions estètiques, quan nega, al meu entendre sense fonament, la pervivència de l’ aura en l’art sota el dictat tecnològic de la nostra època.

Walter Benjamin va escriure en moltes direccions. La més fecunda, per a mi, és la seva lúcida comprensió de les vicissituds de la metròpolis contemporània i del complex significat del que anomenem modernitat. Ho va fer des de la poesia. Per aquest motiu triaria el seu Baudelaire com el text més representatiu de Benjamin. En ell el poeta francès, erigit en interlocutor i profeta, inaugura la representació de la tragicomèdia moderna. La que continua representant-se en el nostre escenari.

stats