10/05/2015

Tot descobrint el rostre de l’enemic

2 min
Tot descobrint el rostre de l’enemic

DURANT SEGLES -I POTSER ENCARA ARA, INCONSCIENTMENT- 1453 VA SER L’ANY MALEÏT PER EXCEL·LÈNCIA i tot Europa el tenia gravat a la memòria en lletres de sang. Aquell any els otomans havien conquerit Constantinoble, i la caiguda de la segona Roma havia excitat la imaginació europea i havia despertat un sentiment unànime d’amenaça. Molt probablement els europeus de l’època es van preguntar, amb temor, com devia ser el rostre d’aquell jove soldà Mehmet II que havia provocat la gran profanació de convertir Constantinoble en Istanbul, una ciutat musulmana.

Com passava sovint, per intel·ligència o per pragmatisme -o per les dues coses- els venecians van ser els primers a reaccionar i a establir vincles amb els conqueridors infidels. Venècia i el soldà otomà van pactar amplis acords. Un d’ells era inusual: Mehmet II exigia que fos enviat a l’antiga Constantinoble un dels reputats pintors venecians per fer el seu retrat. Com a conseqüència d’aquesta clàusula, el 1479 Venècia va enviar Gentile Bellini, el qual es va establir a Istanbul, segons sembla, al voltant d’un any o, potser, dos.

No sabem per què Mehmet no va escollir un pintor turc però podem imaginar que l’aversió islàmica cap a la imatge no facilitava el desenvolupament de la retratística. O, simplement, estava seduït per la fama dels artistes venecians. Gentile Bellini va fer un retrat singular de Mehmet, malgrat que sovint es qüestiona l’autoria de l’obra que penja a la National Gallery de Londres. El soldà està retratat de perfil, amb més mostra de subtilesa que d’autoritarisme. Sembla un home prudent i reflexiu, aquest home que va desencadenar la gran por. O així el va veure, amb pragmatisme i intel·ligència veneciana el refinat Gentile Bellini.

stats