La fira de les aparences

A L’home sense qualitats, obra que no va arribar a acabar, Robert Musil va qualificar irònicament de kakànic el fantasmagòric Imperi Austrohongarès de principis del segle XX. En la ment de Musil, el kakànic corresponia a diversos plans: un món que havia perdut la seva forma, un llenguatge que havia perdut el contacte amb la veritat, una teranyina, la de la burocràcia, que tot ho atrapava. Aparentment Musil parlava d’un univers perdut en el passat però després es va demostrar, i encara es demostra, que l’escriptor austríac parlava del futur i que el kakànic simbolitzava l’atmosfera que envolta l’home contemporani.

Es pot llegir L’home sense atributs, i aquesta petita joia que el precedeix, Les tribulacions de l’estudiant Törless, de 1904, com una posada en escena de la tragicomèdia en què s’havia convertit l’imperi dels Habsburg, i serà una lectura encertada. No obstant això, també pot entendre’s com una premonició del totalitarisme de la primera meitat del segleXX, o del clima de la Guerra Freda que presideix la segona meitat. També crec que és una lectura encertada. Però tal vegada el més convenient és estendre l’onada de la reflexió musiliana fins als nostres dies.

Al cap i a la fi, la substància essencial del kakànic és un cert fetitxisme, ben acceptat socialment, pel qual les relacions de les coses estan per sobre de les relacions dels homes. La diferència amb nosaltres és que Robert Musil, com Karl Kraus o Franz Kafka, encara estava en condicions de sorprendre’s davant l’aparició del fenomen, i de reaccionar de manera irònica -o sarcàstica-, mentre que en els nostres dies aquell fetitxisme és vist amb naturalitat absoluta. Que, per exemple, el llenguatge hagi perdut tota relació amb la veritat amb prou feines ens sorprèn, ja que, com afirmen avui dia tants necis, el que importa és el relat, és a dir, una expressió creïble de la mentida.