06/01/2019

Un heroi, un boig, un sant

2 min
L’escriptor japonès vestit amb el tradicional vestit de samurai.

Va haver-hi un temps en el qual, en certa manera, a Yukio Mishima li va passar com a Lord Byron: va ser més conegut per la seva llegenda que per la seva obra, va ser més comentat per la seva mort que per la seva vida. El suïcidi ritual de Mishima va tenir una difusió extraordinària i va posar fi a una existència marcada, a parts iguals, per la desmesura i per l’ascetisme marcial. Per a uns, un boig; per a uns altres, un sant. No obstant això, els uns i els altres es van rendir al magnetisme d’un home que es va esforçar constantment per posar les seves accions a l’altura dels seus pensaments. Mishima, obsessionat per combatre el que ell considerava la irreversible decadència de la societat japonesa, va ser un soldat extravagant, un intel·lectual refinat i un ésser humà que habitava la frontera de les sensacions.

Més enllà de la seva llegenda, que suscitava, simultàniament, entusiasme i aversió, la seva escriptura és admirable. Posseïdor d’un estil auster i diàfan, en els seus llibres mai sembla que hi sobri una pàgina, ni tan sols un adjectiu. El temple del Pavelló Daurat, una de les seves obres mestres, causava en el lector una impressió extraordinària perquè era difícil trobar-se un tan sofisticat equilibri entre èpica i lírica, entre introspecció i determinació. Confessions d’una màscara em va semblar una de les “novel·les de formació” més grans que s’han escrit mai. Mishima tracta amb enorme cura i summa complexitat el despertar de la maduresa, l’angoixa de la sexualitat, el gust pel prohibit, l’inconformisme radical de qui prefereix la veritat a la conveniència.

La meva joia predilecta, en la nodrida obra de Yukio Mishima, és El mariner que va perdre la gràcia del mar, títol magnífic per a un text igualment magnífic. L’autor recrea, amb tendresa i duresa, la laberíntica mirada infantil sobre el món adult, i desgrana sense pausa descobriments i temors. En aquesta breu novel·la es concentren bona part dels motius argumentals de Mishima: l’heroisme, l’amistat, la decepció, la vergonya, l’orgull per un esperit perdut, l’atracció pel vedat. A diferència de molts autors que mantenen tots dos termes separats, Mishima va voler unir de tal manera literatura i vida que la mort se li va aparèixer com el nexe definitiu.

stats